Ui, Lola! Diuen que això dels blogs és altament addictiu! I que, quan quedes enxarxat socialment, ets ja mosca en teranyina! Però com deia aquell que s'anava acariciant l'orella: "Com que hi trobo gust i no és pecat...!" Avanti!
La meva vida d'anacoreta(forçat) em permet estar a l'aguait de fets, paraules, escrits, curiositats, que poden passar per alt a gent més atrafegada i enfeinada que no pas jo, i que crec prou interessants. Us en suggereixo un (espero que l'enllaç us funcioni): http://www.eltemps.net/web/index.php/societat/79-societat/335-el-millor-exercici-de-memoria-es-continuar-en-contacte-amb-la-gent
hola Lola ,sóc la pagesa de Casserres (Inés ,per els que no em coneixen) no sé massa com funciona això, però crec que es molt interessant i per fiiii podré estar en contacte amb tu sense interferències de cap tipus. Ho dic per que ets una dona molt ocupada i malgrat tot dono gràcies a que ho siguis , sobre tot ocupada amb la gent que t’estima...que no és poca. Aprofitaré per fotre’t canya i que vagis d’una vegada a Cambrils ... t’espera una relació d’amor del mar amb tu...tu ya sabes mi amol. ja sé que tens mar a la vorteta ... però teniu massa tramuntana .. i això a Tarragona no passa... Tarragona m’esmorona..això diuen ells...jajaja. prendré nota del que dius ...gaudir de les petites coses , precisament ara que comença la primavera és un bon moment. per cert , també tinc pensat plantar cogombres ...el teu sogre que per sort és el meu pare ..també em va ensenyar a gaudir dels fruits de la terra que també es una gran manera de gaudir de la vida i sobre tot si ho vas plantar tu mateixa... viva la natura , els seus fruits i la mare que et va parir a tu... que vas trencar el motllo.. de dolors nomes hi ha una i cap mes ..irrepetible¡¡¡¡¡. apa xatirrundi.... estarem amb contacte...paro per que això es un vicio de cuidado...es un perill .. i també un dels plaers de la vida. timuuuuuu :- )
Vaig experimentant a veure què surt...
ResponEliminaProvant...provant
EliminaHola Lola, m'ha agradat molt la teva foto, a on és això?
ResponEliminaVeig que el teu comentari no s'ha publicat. Et mancava clicar en el boto PUBLICA de sota.
ResponEliminaA Mèxic, ja saps que jo tinc el cor mexicà...Que Viva Mèxico cabrones!!!!!
ResponEliminaUi, Lola! Diuen que això dels blogs és altament addictiu! I que, quan quedes enxarxat socialment, ets ja mosca en teranyina! Però com deia aquell que s'anava acariciant l'orella: "Com que hi trobo gust i no és pecat...!"
ResponEliminaAvanti!
La meva vida d'anacoreta(forçat) em permet estar a l'aguait de fets, paraules, escrits, curiositats, que poden passar per alt a gent més atrafegada i enfeinada que no pas jo, i que crec prou interessants. Us en suggereixo un (espero que l'enllaç us funcioni):
ResponEliminahttp://www.eltemps.net/web/index.php/societat/79-societat/335-el-millor-exercici-de-memoria-es-continuar-en-contacte-amb-la-gent
hola Lola ,sóc la pagesa de Casserres (Inés ,per els que no em coneixen)
ResponEliminano sé massa com funciona això, però crec que es molt interessant i per fiiii podré estar en contacte amb tu sense interferències de cap tipus. Ho dic per que ets una dona molt ocupada i malgrat tot dono gràcies a que ho siguis , sobre tot ocupada amb la gent que t’estima...que no és poca.
Aprofitaré per fotre’t canya i que vagis d’una vegada a Cambrils ... t’espera una relació d’amor del mar amb tu...tu ya sabes mi amol.
ja sé que tens mar a la vorteta ... però teniu massa tramuntana .. i això a Tarragona no passa... Tarragona m’esmorona..això diuen ells...jajaja.
prendré nota del que dius ...gaudir de les petites coses , precisament ara que comença la primavera és un bon moment.
per cert , també tinc pensat plantar cogombres ...el teu sogre que per sort és el meu pare ..també em va ensenyar a gaudir dels fruits de la terra que també es una gran manera de gaudir de la vida i sobre tot si ho vas plantar tu mateixa... viva la natura , els seus fruits i la mare que et va parir a tu... que vas trencar el motllo.. de dolors nomes hi ha una i cap mes ..irrepetible¡¡¡¡¡.
apa xatirrundi.... estarem amb contacte...paro per que això es un vicio de cuidado...es un perill .. i també un dels plaers de la vida.
timuuuuuu :- )