CAPÍTOL 70.2 EL SEGON DIA DE "VACANCES" I ELS POEMES...

Hola flors

Avui ja és el segon dia de les mini-vacances de 12 que m'han donat.
Ahir , la veritat és que em vaig trobar més bé, i vaig voltar molt. A banda dels projectes dels que ja us vaig parlar en el capítol 69, em vaig fer el propòsit de repassar-me el blog, o el meu llibre en capítols en forma de blog, o com li volgueu dir.
De la mateixa manera que el meu blog ha anat fent camí, també ho han fet en forma de poemes, els comentaris, del que jo em penso que em deixa dir que és el meu amic Ramon. Al menys, jo el sento i el considero així.
Els meus capítols són, en certa manera una experiència de vida, els seus poemes són,en certa manera, buscar la relació de la meva experiència i com la visc, amb la poesía.Sabeu que aixó és molt difícil?  I que has de tenir un coneixement força profund de la poesía catalana?
En tot cas, he vist, que de la mateixa manera que jo feia camí en el blog, ho feien els poemes, que en forma de comentari posava en Ramon. I a mí, particularment, m'ha anat molt bé, per varis motius: En primer lloc, perque m'estimo la poesía i la llegueixo des de fa temps, i en segon lloc perque és en mig d'aquestes lletres , paraules, línees, en forma de poemes, on hi trobo la representació màxima de les coses que sento, les que em passen pel cap, les que jo mateixa diría i no sabría expressar ...i també perque aprenc a coneixer de mica en mica, que és com m'agrada fer.ho a mi, poetes catalans amb més profunditat, o fins i tot algún que no coneixia.
Mira per on, en teniu dos al preu d'un: La meva experiència , de vegades joliua, de vegades tristoia, sempre honesta i de cor, del meu estat físic i mental i de la meva malaltía, i la meravella de poder llegir poemes  i a poetes del més variat i interessant de la Poesía Catalana.
El que m'agrada més , és que sempre hi ha un lligam entre una cosa i l'altra. I aixó em reconforta i m'ajuda.
Us convido, a llegir els comentaris, on hi trobareu els poemes, i a gaudir d'un art, moltes vegades oblidat, en el que les paraules i expressions prenen mils de sentits, depent del moment, depent de l'estat d'ànim, depent de tantes coses, que fan que per moltes vegades que tornis a llegir un poema, sempre hi trobaràs un sentit nou o un sentiment diferent.
Gràcies Ramon per aquests regals tant especials.

I avui, dia del que espero disfrutar i que disfrute.ho us en regalo un jo de poema, amb música inclosa. Un que des de fa molts anys m'acompanya i que espero que en gaudiu.

QUINA GRUA EL MEU ESTEL,

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant
dono el cordill tota mida,
i l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella el vent!
cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolç turmell.
-Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil.la.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
-que el mariner ja sospira.

Joan Salvat-Papasseit. "Quina grua el meu estel"

Bé, espero que en algún lloc aparegui la cançó que en va fer en Joan Manuel Serrat. Serà en el capítol 71? No. És en el capítol 70.1 Ni el meu nivell d'informàtica ni el de poesía, veieu que és molt alt!!
Què hi farem!! Vaig progressant adequadament, o no?

Apa, a poc a poc, sigueu feliços!

La Lola