CAPÍTOL 68. CANTAR ... I LA CORTISONA

Hola flors

El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb  una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?

Sigueu feliços i mengeu perdiços i CANTEU!!! ni que sigui a la dutxa!!