CAPÍTOL 100...Suposo que tinc 100 coses per celebrar amb un número així...però avui no m'en recordo...

Hola flors

Dilluns, vaig tenir analítica i oncòloga.
Quan em va visitar, em va dir que l'analítica per fer quimio anava força bé, però que no li agradava i no entenía l'extrem cansament que tenía. Em va auscultar i em va trobar el cor taquícardic total. Em va enviar a fer un electro i a partir de llavors ja va començar la peregrinació per urgències fins a les 9 del vespre.
A tot aixó vaig arrivar a l'Hotel Trueta, a dos quarts de vuit del matí.
Quan ja tenía l'electro fet, va baixar l'adjunta de la meva oncòloga, i em va dir que em portavem a urgències per descartar una embólia pulmonar.
Un cop a urgències, em va visitar el metge que em va tocar, i em va dir que em farien 4 proves per descartar lo de l'embólia pulmonar. Que m'ho agafes amb calma, perque estava tot colapsat fins i tot els llocs on m'havien de fer les proves.
A dos quarts de quatre de la tarda em van començar a fer les proves. Una d'elles, per cert, de les més doloroses que m'han fet mai: punxar a l'artéria. Horrorós.
Bé quan van estar totes les proves fetes, pa passar una estoneta, i cap a quarts de set, va venir el metge d'urgències amb els resultats. Es descarta una embólia pulmonar, no va dir peró, peró se li va entendre perfectament sense dir.ho.
Li vaig dir si és podía veure alguna altra cosa que no fos una embólia pulmonar i que tingués a veure amb la metàstasi. El seu gest va ésser clarivident i em va dir que baixaría l'oncòleg de guardia tant aviat com pogués a informar.me.
Així va ésser, em va informar que tenía tots els vasos linfàtics dels pulmons inflamats. Que calía actuar ràpidament amb antiinflamatoris (cortisona a dojo) i mirar dón procedía aquesta inflamació. Tampoc m'ho va dir clarament però pel que no va dir vaig deduir que tenía a veure amb un creixement una mica descontrolat de la malaltia al pulmó. Ahir vaig parlar amb la meva metgesa. Demà ens veiem i valorarem fer més proves, per veure la gravetat exacte de la situació pulmonar. I actuar en consecuencia.
Que em provoca aixó.
Pujar 4 escalons i no poder respirar, caminar més de 100 metres i no poder respirar, el cor molt accelerat i aquests tipus de coses.

Sí, i tant que tinc 100 coses a celebrar.
Però ara mateix, m'ha donat per arreglar papers, últimes voluntats, testaments....aixó em dóna calma...i quan ho tingui tot arreglat , que serà ràpid, em dedicaré a buscar les 100 coses, a, lluitar tant com pogui, d'una manera el més natural i tranquila possible.
Sense drames ni exageracions.

A veure que em diuen demà i qué em fan!!!!
Que semblo un colador ja.

Ptons

La Lola