CAPÍTOL 101......La visita...la pregunta...

Hola flors

Ahir, la visita.
La meva oncòloga, ahir no tenía visites i va fer una excepció. Com que no hi havia lloc , a consultes externes, vam anar tots quatre (la Laura, en Quim, i en Pau) més ella i jo a una mena de sala de reunions molt gran a la segona planta de l'Hotel Trueta.
Ens vam assentar les tres dones, els dos homes drets, i vam començar.
L'oncòloga em va dir que ahir al matí va anar a trobar-se amb la radiòloga, la que va informar el TAC de dilluns a urgències, i la mateixa que també va informar el TAC del mes de gener que va sortir malament i ens va obligar a començar aquesta quimio tant agressiva.
Van arribar a la conclusió que no hi havia tanta diferència entre un i l'altre, i que sí efectivament tinc una inflamació general a tots els vasos limfàtics dels pulmons, que m'impedeixen de respirar bé, i em fan anar el cor molt depressa, però que degut a no tenir una gravetat extrema, el que farem és continuar amb aquesta quimio per donar-li una oportunitat, perque sembla que a nivell de dolor de metàstasi òssea va bé, i creuen que també pot anar bé per les altres dues metàstasis: la del fetge, i la dels pulmons.
Tot aixó necessitarà un control analític, molt sever, per evitar problemes a la sang.
Taixó també produirà aquest cansament tant extrem, que m'ha canviat la vida altra vegada, i del que diu la meva oncòloga, que no em pot ajudar a resoldre. Diu que només em queda adaptar-m'hi.
Diu també que intentarà treure'm de mica en mica tota la cortisona que em donen per l'inflamació als pulmons.Perque la cortisona va molt bé per moltes coses, però provoca atrofia muscular a les cames, i entre d'altres coses t'impedeix dormir.
Dimecres vinent analítica amb quimio, i el 24, analítica amb visita.
BÉ , FINS AQUÍ LA VISITA......ara ve la pregunta.....

No li pregunto mai a la meva oncòloga, quina perspectiva de vida tinc amb aquest tipus de càncer que tinc.
No cal, per a mi. Ara fa un any , més o menys, vaig estar 5 dies a punt de morir a l'Hotel Trueta, amb les plaquetes a 1000 i sense remuntar. O sigui que de coses en poder passar sempre: a mi, i a qualsevol altra persona. Però aquesta vegada tenía una necessitat de preguntar de saber on estic parada.
Segons les estadístiques, i l'experiència amb persones amb les característiques semblants a les meves, viuen de 3 a 5 anys.
Sí, sé que és una estadística, una valoració que fan dels casos que tenen, peró necessitava saber.ho.
Ho podeu entendre?
Aquests dies he arreglat i estic arreglant tots els papers que tinc a la meva vida i totes les coses que vull sol.lucionar, i totes les cosetes meves que vull deixar a gent que m'estimo , perque són coses especials per a mi...i tantes altres coses.
I creiu-me ho faig , des de la calma, tranquilitat i serenitat. A mi, tenir les coses arreglades, em dona calma.
I aixó és el que vull per aquests dies, mesos o anys......tranquilitat, somriures, calma, serenitat. Les pors em fan sentir malament. I sentir-me malament no és el que vull per aquest temps.
No m'agraden els drames ni la morbositat ni res que s'hi assembli.
Vull viure cada moment, cada dia, i cada mes i si tinc , cada any, amb plenitut i amb molta consciència de viure.
Qué us sembla?
Torno a ésser aquí...i fins que pogui, amb aquest estat d'ànim.

Apa, ptons.

Quan em veieu, si em veieu, faig cara altra vegada de "potitos bledine" eh?  És la cortisona!!!!

Per cert, diuemnge a les 6 de la tarda, al Mundial, varies corals fem un concert solidari amb el Banc dels Aliments. No s'ha de pagar entrada , només portar una col.laboració en forma de menjar. Em faría molta il.lusió anar.hi. A cantar, no crec, perque amb els pulmons així no tinc força, però a donar.hi una volta.
Vosaltres esteu convidats també, eh?

Apa, allà ens veiem

La Lola, acortisonada