CAPÍTOL 99.........Les tres germanes

Hola flors

Dilluns dia 3 de març, analítica amb visita oncòloga.
Després del diumenge dia 2, que ja us explicaré al final, el que he caminat en 1 mes deuen ésser uns 200 metres. Dilluns, com us deia, vaig anar amb el meu cotxe a Girona. No vaig fer cap bestiesa, eh? Sóc realista i gairebé sempre sé el qué puc fer i el qué no. Per a mí, va ésser com una fita personal, després de tants dies d'immobilitat.

A l'analítica, les plaquetes, després d'estar bé la setmana abans, han baixat fins a 85.000. Aixó és un problema per fer la tercera sessió de quimio. Quedem amb l'oncòloga, que avui dimecres tornarem a fer analítica abans de fer quimio. Resulta que la nit de dilluns a dimarts, la vaig passar molt malament. Ahir vaig trucar a l'oncòloga i ella és va replantejar el fet de fer la quimio avui. Demà la trucaré per veure com han anat aquests dos dies. Diu que tot aquest gran cansament que tinc és degut a la metàstasi òssea, que pot ser que la metàstesi del fetge, també comenci a fer alguna cosa .
Degut també, als medicaments que prenc, i sobre tot degut a que el meu cos no és desfà de la toxicitat de la quimio que estem fent ara, a banda de les que porto acumulades.
Ara, tant aviat com poguem, farem la tercera sessió, i després valorarem. Hem de trobar l'equilibri, entre la quimio que necesito per viure, i un mínim de qüalitat de vida, que també necesito per viure.
O sigui, que ja veieu, així és com està tot.
Tinc moltes ganes de poder contestar una altra cosa que CANSADA quan em diuem .....com estàs?

Diumenge dia 2 doncs, em van venir a buscar 2 de les meves 3 germanes per ajudar.me a passejar una miqueta.
Tinc una gran sort de tenir molts amics.
I de tenir-ne molts d'especials per a diferents motius.
Tinc tres amigues que més que amigues són tres germanes.
Tenía 19 anys quan les vaig conèixer. I fins ara. Sempre hi han sigut i encara hi són. Amb amor, respecte , tendresa, i comprensió. I per damunt de tot el fet de saber que sempre hi són. I amb molt de respecte, que aixó jo ho valoro molt. La gent que sap separar les coses. Una cosa és la nostra amistat, l'altra, les nostres idees o els nostres comportaments envers les coses que van passant a la vida.
Diumenge, van ésser el meu bastó per ajudar-me a caminar, la meva distracció mentre feiem el café, i el seu amor va ésser palés al compartir amb mi el triomf que va ésser poder caminar amb el sol tocant-me a la cara i el vent fent-me sentir viva.
Gràcies a elles, (en falta una a la fotografía) i gràcies a tots els altres amics especials. Sou un dels meus grans motius per a continuar lluitant fins al final.

Us estimo molt a tots

La Lola