CAPÍTOL 32. LES HORMONES I LA CALOR...I JO

Hola flors
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada