CAPÍTOL 33. DE TRES EN TRES

Hola flors
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola