CAPÍTOL 85. POSICIÓ HORITZONTAL... I ....MOLTS DESITJOS

Hola flors

Avui no podía deixar d'escriure.
Primer de tot, per desitjar-vos a tots una bona entrada d'aquest any 2014 que ja treu el nas.Un any ple de salut per tots. La resta, segur que cadascun de vosaltres l'assolirà per ell mateix.
Us he de reconeixer que quan vaig començar aquesta segona experiència amb el càncer, vaig pensar que l'endemà mateix em moriría, i mireu : han passat gairebé cinc anys i encara estic per aquí.

En segon lloc, dir-vos que porto 4 dies en posició horitzontal, altra vegada. I amb la meva oncòloga, que està de vacances, en contacte tot sovint amb mí. I per què us preguntareu? Doncs pel meu amic-enemic DOLOR .
Després del Concert de Sant Esteve del Cor Carreras Dagas, que us recomano molt pel proper any, perquè s'està convertint en un clàssic, ple d'emocions, bones actuacions, amè, una cita musical i nadalenca que no us podeu perdre.Aixó que us deia: d'ençà del 26, doncs que veig i observo detingudament el sostre de la meva sala d'estar i del meu dormitori.
Encara no hem localitzat exactament de quin dels 15 tumors que tinc als ossos, ve aquest dolor. Segurament és un dels de l'esquena o columna. No ho sé definir ben bé perque m'ha afectat de cintura per avall. O sigui , que toca moltes terminacions nervioses. No podía caminar. Aixecar-me, i moure'm ha sigut tota una heroicitat. Mitjançant els contactes amb l'oncòloga, hem trobat(ahir) ua pauta de medicació que sembla que em va millor. No tinc tant dolor i tinc més mobilitat. Aixó és una bona notícia, no?
Tenía 1 mes de vacances de quimio i m'he passat tres quartes parts, amb dolor.
De vegades arrivo a dos conclusions:
La primera: Que sense quimio em trobo pitjor.
La segona: Que necesito pautes de medicació més exactes per quant estic de vacances controlar aquest dolor.
A banda d'aixó, mentalment no estic malament: llegueixo, miro películes, i penso...i tinc idees, etc, etc.
A veure si aquesta pauta que vam encetar ahir, va bé i a partir d'ara i fins el día 9, puc viure amb més normalitat.
I a vosaltres, regalar-vos una d'aquestes coses, mig rares que circulen per internet, i que un bon amic meu m'ha enviat aquest matí i que diu així:

"UN DESITJO UN PAPER PER DIBUIXAR SOMRIURES
UNA GOMA QUE ESBORRI LLÀGRIMES
QUE SI PLORES SIGUI DE RIURE
SI TENS GANA SIGUI DE VIURE
SI HAS DE PERDRE QUE SIGUI LA POR
I SI ETS FELIÇ QUE SIGUI PER SEMPRE"

Amb totes les "cometes" que s'han de posar en aquest tipus de missatges, m'ha fet gràcia repetir-lo, perquè me l'han enviat amb molt d'amor.
Desitjar-vos el millor a nivell personal, avui i tos els altres dies.
Cuideu-vos, disfruteu, respireu a fons i VIVIU!!!!!!!!!!!!!!!!

Amb tot l'amor,

L'àvia Lola una mica més recuperada.
Salut!!!

CAPÍTOL 84. EL NADAL I ALTRES DIES...

Hola flors

Passar el Nadal en família, malgrat que en aquesta família hi faltin persones molt estimades que ens han deixat aquest any, i malgrat aquesta família no correspongui al cànon establert per no sé qui , que atorga aquest títol amb un certificat que jo no tinc, és la meva il.lusió aquests dies.
Sempre , fins fa poc, he treballat per aquestes dates i sempre m'han semblat com una mica postisses, pels que no practiquem activament cap religió i a més sembla que tinguis l'obligació d'ésser feliç, de regalar perfums d'anuncis absolutament estúpids, o de menjar torrons amb imatges de "familia feliz".
Tot i aixó, me n'alegro que demà día 25 la meva família i jo dinem junts. Mengem, parlem, juguem a cartes com cada any i sentim l'escalfor de gent que s'estima.
Avui la nit del 24, com que no em trobo bé, no podré anar a cantar la Missa del Gall.I el 26 no menjaré canelons, perque a les cinc de la tarda ja hem d'ésser al Teatre el Mundial de La Bisbal per fer el Concert de Sant Esteve a les set , amb el Cor Carreras Dagas, cosa que també em fa molta il.lusió.
I avui, aquesta nit tant "senyalada" del 24, estaré sola, però no em sentiré sola, perque tindré les meves películes, els meus llibres, les meves cosetes i per damunt de tot una cosa molt important: l'escalfor humana de tots els meus amics, entre ells, vosaltres als que desitjo que aquests dies, igual que tots els altres de la vostra vida , tingueu l'escala de valors al lloc que hàgiu decidit tenir-la  i que sentiu vosaltres , també la meva escalfor d'amistat que us envio des d'aquest modest blog amb forma de llibre en capítols.
Sigueu feliços.


De tot cor.

L'àvia Lola

CAPÍTOL 83. LA CALMA

Hola flors
Fa tants dies que no escric, que hauré de fer.ho en dos capítols.
Primer dir-vos que el dilluns día 23 tenía hora amb la meva oncòloga, després de dos quimios més, i  una setmana de descans. Analítica: bé, gammagrafía: estable, TAC : no se sap perque no me l'han fet, ara el reclamarem i radiografía d'urgència perque fa uns cinc dies que vaig ben coixa: bé. Diu l'oncòloga que tot aquest gran dolor que tinc, és de dos tumorets que tinc a la zona de l'ingle esquerra, que han decidit venir-me a veure per Nadal. Pauta de medicaments antiimflamatoris i calmants d'alta volada, i descans gairebé absolut, per veure si marxa la visita dels tumorets, i així no hem de pendre mesures més dràstiques. Vaig amb el bastó del meu pare, per no fer força amb la cama esquerra .
Pel que fa al día que vaig fer-me la gammagrafía , vaig topar amb la dona més histèrica que he trobat en els darrers temps.Quan vaig tornar a l'ICO , perque em fessin la gammagrafía , després de passejar dues hores, un cop posar el contrast, el que vaig trobar al passadís que hi ha abans d'entrar a la sala de màquines era practicament un CSI Las Vegas: 2 persones de seguretat, una mare (la histèrica) amb sa filla, i tot el personal de medicina nuclear. Resulta que a la filla de la histèrica li havien robat la cartera. Segons ella, era més que evident que alguna d'aquelles persones que tenía al davant (totes vestides de color blanc) era el/la lladre. Volía, ella soleta registrar.ho tot i per aixó el primer que feia era fer uns crits absolutament desbordants. Les persones vestides de blanc li van dir que de registrar.ho tot, rés. Que hi havia informació confidencial de pacients i que de cap manera ella podía accedir.hi.
En fí, per fer.ho curt i senzill: Tota la película va durar cap a tres quarts d'hora , temps en el que els serveis d'aquella secció de medicina nuclear van estar parats. Tot perque la senyora, va considerar que a la seva filla li havien robat la cartera, que havia sigut algú del personal i que cridant com una histèrica ho solucionaría tot. Quan la senyora i la filla van marxar cap als Mossos d'Esquadra a posar una denúncia, la cartera va apareixer damunt d'un mostrador i a sota d'uns folis . Quan li van tornar, la histèrica els va acusar de davant la por de la denùncia , la lladre del personal havía fer apareixer la cartera.
Passés el que passés la histèrica tenía clar la seva vesió dels fets.
Si aquesta senyora, hagués conservat la CALMA des del principi , hagués pogut evaluar totes les possibilitats abans de qualificar i acusar al pesonal de lladres, paralitzar el servei de diagnosi, i fer venir mal d'orelles a la meitat de la gent de la sala d'espera amb els seus crits.
La CALMA és un gran valor, creiu-me.
Pel que fa al dolor, amb el que fa temps que anem de la mà, intento controlar-lo amb una bona medicació, descans, una ment minímament lúcida i molta.........CALMA.

CAPÍTOL 82. L'ÀVIA...LOLA

Hola flors

L'àvia Lola ahir va fer 54 anys.

Intento no posar dates a rés, però us he de dir que hi ha moments en els que no hagués pensat mai en arrivar.hi.I de la manera en la que ho het, a més.

Ahir, passejant amunt i avall, pel passadís de casa de ma filla, amb el meu net Pau en braços, era la persona més feliç del món. Val la pena lluitar per viure aquests moments de plenitud.

Sí, flors, el dia 16 de novembre va neixer el meu net Pau.
A aquesta familía costa molt de fer les coses fàcils, i la meva filla va tenir uns problemes post-part que han fet que per a ella, i pels que l'estimem, tot el procés no hagi sigut el més fàcil posssible, al contrari.
Ara és va refent poc a poc, i entre tots  intentarem  cuidar-la i fer que és cuidi.
Ahir vaig voler una fotografía de l'àvia Lola amb 54 anys, i en Pau amb 5 dies. I és aquesta que vull compartir amb vosaltres:

No sé qué dir-vos. És una experiència única, de vida, d'il.lusió, d'amor...

Amor per la Laura i en Quim, per en Pau, que aglutina en aquests moments, la sensació tant gran d'amor cap a moltes persones que sents.

Per vosaltres també en sento. I és a flor de pell en aquests instants i dies.

Gràcies per ser.hi.

No tinc gaire paraules avui. Simplement disfruto aquests moments.

L'àvia Lola

CAPÍTOL 81. L'Spot...els horaris i L'ÀVIA...

Hola flors,

Ja sóc àvia.
Però si em deixeu d'aquest moment de màxima plenitud i felicitat, us en parlaré en el proper capítol. Perquè tot just són a casa tots tres : La Laura, en Pau i en Quim, i hi han hagut problemets, i em falten fotos...o sigui que pel proper us preparo un monogràfic de les àvies.

Ahir vaig tenir quimio amb el següent horari:

A tres quarts de sis del matí em vaig aixecar.
A tres quarts de set había d'ésser a punt per que l'ambulància em  recollís.
A un quart de vui em va recollir.
A tres quarts de nou em van fer l'analítica.
A dos quarts d'una em van començar la quimio, després de validar l'analítica.
I a tres quarts d'una és va fondre l' SPOT !!!!!!!!!!!!!

I us preguntareu que és aixó de l'SPOT?????

Doncs és el programa informàtic que regeix tot l'I.C.O.
Consequència: No és va fer cap més visita, no és va preparar cap més quimio, no és va fer cap més programació, no és va fer cap més quimio, no és va fer rés. TOT PARALITZAT.

Tot passa per l'Spot: els horaris, les dosis, els medicaments, els torns, tot.

Fa uns anys, encara existía la possibilitat de fer alguna cosa de manera manual. Ara no.
A mi no em va preocupar la situació, perque ho entenc. La gent que anava darrera meva, els van fer anar a dinar i els van explicar la situació. No sé pas a quina hora sortíen ahir, no m'ho vull ni imaginar. Per la meva banda vaig ésser a La Bisbal, cap a les 3 de la tarda.

Ja ho veieu, tant forts que som, és penja el programa, i tot l'I.C.O. de Girona immobilitzat.
Fa reflexionar aixó.
Qué farem el día que és penji, durant més de 4  o 5 hores i tinguem necesitats de continuar amb els nostres tractaments?
Suposo que hi deu haber protocols d'emergència.
En tot cas,ahir em vaig lliurar pels pels d'una espera encara més llarga.
Gràcies SPOT!!!!
Bé, flors el 82, l'àvia.

Cuideu-vos

La Lola

CAPÍTOL 80. EL DOLOR, ELS LLIBRES ...I LA SETMANA DE DESCANS

Hola flors

Aquesta vegada m'han regalat una setmana més de descans. M'ha servit, entre d'altres coses, per tenir uns dels dies amb més dolor de la meva vida. He de demanar més pautes per que la que tinc per casos així ja no em serveix. Una de les coses que tinc a casa és morfina per quan el dolor apreta molt. La morfina, és fora de la pauta. Aquesta , està composada per una combinació d'antiimflamatoris i analgésics.La morfina la tinc de suport. Me la puc prendre, tinc un màxim de miligrams per día evidenment, quan la pauta no funciona, i necesito com diu el seu nom, un suport.
Pendres la morfina i al cap d'una estona tenir mareig i nàusees és tot d'una. Però també pendres la morfina significa que el dolor se'n va per unes hores. El cap et queda embotegat, no acabes de coordinar prou i has d'anar en compte de no empassegar i caure. Sols dormir també. En fí, he passat a la meva vida de no pendre drogues,enteses com tabac, o alcohol, a fer.ho d'alta gamma. Tot sigui per no patir. A la nit em donen un opiaci de llarg espectre, per controlar el dolor , també,durant unes quantes hores.
Ja ho veieu, no m'hi posso per poc.
Un día fotografiaré les pastilles que em prenc en un dia, més totes les que em posen setmana sí , setmana no a la quimio. No per rés, per curiositat.
Setmanes com aquesta, quan aconsegueixo tranquilitzar.me i que el dolor em deixi, llegueixo força. Ara tinc tres llibres començats:
Un per l'hotel Trueta:

Un pel sofà:

I un per la tauleta de nit:

Tots molt diferents i tots engrescadors, que m'ajuden a recuperar poc a poc el gust per la lectura.

M' estic plantejant si tornar a demanar una setmana extra de descans.

Amb l'experiència d'aquesta hi reflexionaré abans de fer.ho.

Ahir vaig fer quimio, i tot ha sigut pendre'm la cortisona d'abans i durant la quimio , i la quimio en questió i desapareixer el dolor. En fí, ja hi pensaré...

Apa, flors, sigueu feliços, a veure qué feu amb les vostres setmanes extres de descans i sobre tot lleguiu , que val la pena.

Tot s'arrglarà, i com diu la Scarlett O'hara: Demà serà un altre dia...esperem.

Ptons 

La Lola

CAPÍTOL 79. LA TRILOGÍA DE CAPÍTOLS. LA MÚSICA...I L'AMOR. PART 3ª

Hola flors

Efectivament el dilluns dia 4 vaig anar a buscar resultats.
La cosa va anar bé. En el TAC s'observen els tumors a l'esquena, encara que no sigui l'objectiu d'aquesta prova, i pel que fa als pulmons, els nóduls no identificats continuen amb el mateix tamany, cosa que ens fa pensar que no són cancerígens, i els tres tumors del fetge, només n'hi ha un que s'ha mogut, però ho ha fet tant sols un milímetre, cosa que no és considera creixement en el món protocolari del càncer. Pel que fa als marcadors tumorals, en la darrera analítica és mantenien parats a 300. O sigui que no sabem perquè han anat pujant fins a 300, però de moment els hi agrada el número i s'hi han quedat. Aquesta setmana, he tingut un altre atac de dolor , provinent del tumor que tinc a la L4, però com que ha coincidit amb una setmana extra de vacances que vaig demanar, ho estic passant de la millor manera possible. La propera setmana tinc quimio, l'altra també, l'altra descans i el dia 2 de desembre , metge.

Deixant de banda la part médica, avui entraré en la tercera part d'aquesta trilogía de capítols, podriem dir-ne, musicals.
Us vaig deixar tornant a l'Empordà, i refent el meu cos i la meva ment, després , del càncer de pit que vaig tenir als 39 anys, i després d'una experiència en l'àmbit personal força desastrosa.
L'Empordà, i sobre tot la meva familia i els meus amics em van curar. Els primers anys dels quaranta els recordo força intensos i durs i macos al mateix temps. Va ésser época de reconstrucció i época també d'il.lusions i de viure amb intensitat. Va ésser una época de projectes nous: una llibreria, i época de molt de treball. La música va tornar a la meva vida quan a l'Aula d'Adults, van decidir fer-nos cas a uns quants que erem a una llista d'espera, podriem dir-ne i fer un curs nou de Cant Coral. A partir d'aquí, va neixer les Noves Veus, i posteriorment el Cor Carreras Dagas. Abans però vaig passar la temporada del country. Una música molt americana, si voleu, però amb la que vaig disfrutar moltíssim , sobre tot ballant-la.

El Cor Carreras Dagas, ha coincidit en la meva vida, amb una pila d'experiències vitals importantíssimes.
El càncer ha tornat a apareixer i m'ha retirat de la vida professional, abans d'hora. El meu pare se n'ha anat. Ens ha deixat orfes i el trobem a faltar. La meva filla serà mare d'aquí quatre dies. Jo he trobat una serenitat, una maduresa, i un saber viure, que tot i que desapareix de vegades, torna a explosionar al cap d'alguns dies i em permet tenir la tranquilitat suficient per encarar.ho tot de la millor manera possible.
He canviat de pis, de vida, i de manera de viure diria jo.
I en aquest projecte de viure dia a dia, la música hi torna a ésser present. En aquest grup humà que és el Cor Carreras Dagas, amb les seves diferències, moments més o menys divertits i més o menys tensos, sempre hi ha un moment, entre cançó i cançó, per l'humor, l'amistat i el creixement com a persona dintre d'un grup.
Cantem una  mica de tot. Hem fet un parell de projectes, culturalment molt interessants i sobre tot en aquests anys que portem de treball, hem aprés molt.

Ara, quan veig el programa aquest de TV3, OHD, no em sento gaire identificada amb rés més que el sentit de formar part d'un grup humà amb un mateix objectiu: disfrutar de la música, disfrutar cantant.
Uns ho fant posant per davant l'espectacle, els altres amb el gospel com a  punt central del seu repertori, els altres amb molta técnica i coneixements músicals, i tots plegats , aixó sí, amb el goig i el plaer que aporta cantar a la seva vida.
A banda de que tot el cos participa en l'acció de cantar, l'ànima i el cor, també ho fant. I en els moments , minuts o hores, que dura l'actuació o l'assaig, t'oblides de les mediocritats que dominen el nostre dia a dia, i t'omples d'energía.
Disfruto cantant i tot i que de vegades és un esforç físic que degut al meu estat, em costa, la recompensa és absoluta.
Aixó pel que fa a la música. I pel que fa a l'amor, és present en la meva vida de moltes maneres, i cap a moltes persones i coses. Aixó sí: sempre d'una manera tranquila. Són amors tranquils.
Ja n'he tingut prou a la meva vida d'experiències fortes.
Vaig tornar a l'Empordà amb 40 anys, buscant tranquilitat...i ara l'he trobada. Una mica tard? Pot ser  sí o pot ser no. Tot té el seu moment. I per a mí ara és el moment de músiques tranquiles...
Música clàsica, cantautors, boleros, balades, el meus clàssics de capçalera: Paul Simon, Mark Knopfler, The Boss, tota la música mexicana possible. Tot no gaire fort, i amb un bon sofà i una bona infusió i mirant el paissatge de les Gavarres pel balcó...

I ara és el moment també de dir-vos que poseu música a la vostra vida.
Que, moltes vegades, tots els records que tenim, van lligats a una cançó o a una música.
Ara n'estem construint de records que també , un altre día , iràn de la mà d'una bona cançó.

Com diu la cançó, mexicana és clar, QUE TE VAYA BONITO!!!!

Cuideu-vos

La Lola