dimarts, 24 de desembre del 2013
CAPÍTOL 84. EL NADAL I ALTRES DIES...
Hola flors
Passar el Nadal en família, malgrat que en aquesta família hi faltin persones molt estimades que ens han deixat aquest any, i malgrat aquesta família no correspongui al cànon establert per no sé qui , que atorga aquest títol amb un certificat que jo no tinc, és la meva il.lusió aquests dies.
Sempre , fins fa poc, he treballat per aquestes dates i sempre m'han semblat com una mica postisses, pels que no practiquem activament cap religió i a més sembla que tinguis l'obligació d'ésser feliç, de regalar perfums d'anuncis absolutament estúpids, o de menjar torrons amb imatges de "familia feliz".
Tot i aixó, me n'alegro que demà día 25 la meva família i jo dinem junts. Mengem, parlem, juguem a cartes com cada any i sentim l'escalfor de gent que s'estima.
Avui la nit del 24, com que no em trobo bé, no podré anar a cantar la Missa del Gall.I el 26 no menjaré canelons, perque a les cinc de la tarda ja hem d'ésser al Teatre el Mundial de La Bisbal per fer el Concert de Sant Esteve a les set , amb el Cor Carreras Dagas, cosa que també em fa molta il.lusió.
I avui, aquesta nit tant "senyalada" del 24, estaré sola, però no em sentiré sola, perque tindré les meves películes, els meus llibres, les meves cosetes i per damunt de tot una cosa molt important: l'escalfor humana de tots els meus amics, entre ells, vosaltres als que desitjo que aquests dies, igual que tots els altres de la vostra vida , tingueu l'escala de valors al lloc que hàgiu decidit tenir-la i que sentiu vosaltres , també la meva escalfor d'amistat que us envio des d'aquest modest blog amb forma de llibre en capítols.
Sigueu feliços.
De tot cor.
L'àvia Lola
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'OCELL NEGRE
ResponElimina...
la vida
val només per moments
inesperats d'intensa
felicitat que no podem
fer nostra del tot
ni retenir-la gaire estona.
JOAN VINYOLI