dimarts, 18 de febrer del 2014

CAPÍTOL 96...........EN PERET.......




Hola flors

Primer l'informe técnic: Ahir vaig fer analítica i després visita amb l'oncòloga.
L'analítica, fa notar aquesta primera sessió de la nova quimio. Diguem que les plaquetes han passat de 258.000 a 98.000. No m'extranya que estigui feta "caldo". Per altra banda, la metgessa no s'explica que els efectes secundaris que he tingut hagin sigut tant "primaris".
CONCLUSIÓ:
Ens interessa molt continuar amb aquesta quimio, perque m'ha tret tot el dolor provocat per la metàstasi óssea. Baixarem una mica la dosi. Posarem un medicament més fort a la vena per evitar tantes nausees.
Pendrem el dia i els dos dies després de la quimio, molta més cortisona per evitar que els efectes secundaris siguin primaris. Farem analítica cada setmana. I vigilarem molt les hemorràgies provocades per la baixada de plaquetes. Pel que fa al cansament, descans i molta tranquilitat. I que em cuidin molt. Ja està.
Jo?
ENDAVANT!!!
És aixó el que hem de fer? Doncs a fer.ho!!!
Vaig sortir de la consulta amb el pensament d'anar dia a dia i intentar portar.ho de la manera més tranquila possible.
I per celebrar la felicitat que vaig sentir a les 7 del matí anant amb el meu cotxe cap a Girona a fer l'analítica, vaig fer dues coses que us explico:

La Primera: Vaig anar a comprar una coseta pel meu net que em va encarregar la meva filla, i vaig aprofitar per marcar-me un esmortzar-dinar que us ilustro:





La Segona:  Fa temps em van regalar , la meva filla i el meu gendre, un periquito. De fet, li vaig posar de nom Perico.
Un dia , netejant la gàbia al terrat, se'm va escapar. Vaig tenir un disgust, la veritat. I des de llavors tenía la gàbia, absolutament buida . Alguna vegada em va passar pel cap , tornar.hi, però no sé perquè, sempre ho deixava estar.
Ahir, després de sentir aquell pessic d'il.lusió mentre em veia conduint, després de tres mesos de no poder.ho fer, aquella mena de llibertat que em feia sentir tot l'aire a la cara, després de menjar-me aquesta amanida, amb aquestes "braves" els peus em van dur a coneixer en "Peret". En Peret us el presento, i per a mi significa, tornar a tenir, després d'aquests dies que han sigut tant difícils un petit projecte . Una petita il.lusió....petites coses que fan que el meu dia a dia , i la meva situació sigui més fàcil de portar.

Aquí, els meus amics, aquí en "Peret".




Gràcies per ser.hi.
Cuideu-vos. 
La Lola i en "Peret"

1 comentari:

  1. Quina ilusio Lola tornar-te a llegir! Ets tot un exemple de lluita! Segueix aixi que vas molt be! M'alegro que ja no tinguis dolor, aixo es vida!
    Un petó.

    ResponElimina