dimarts, 24 de desembre del 2013
CAPÍTOL 84. EL NADAL I ALTRES DIES...
Hola flors
Passar el Nadal en família, malgrat que en aquesta família hi faltin persones molt estimades que ens han deixat aquest any, i malgrat aquesta família no correspongui al cànon establert per no sé qui , que atorga aquest títol amb un certificat que jo no tinc, és la meva il.lusió aquests dies.
Sempre , fins fa poc, he treballat per aquestes dates i sempre m'han semblat com una mica postisses, pels que no practiquem activament cap religió i a més sembla que tinguis l'obligació d'ésser feliç, de regalar perfums d'anuncis absolutament estúpids, o de menjar torrons amb imatges de "familia feliz".
Tot i aixó, me n'alegro que demà día 25 la meva família i jo dinem junts. Mengem, parlem, juguem a cartes com cada any i sentim l'escalfor de gent que s'estima.
Avui la nit del 24, com que no em trobo bé, no podré anar a cantar la Missa del Gall.I el 26 no menjaré canelons, perque a les cinc de la tarda ja hem d'ésser al Teatre el Mundial de La Bisbal per fer el Concert de Sant Esteve a les set , amb el Cor Carreras Dagas, cosa que també em fa molta il.lusió.
I avui, aquesta nit tant "senyalada" del 24, estaré sola, però no em sentiré sola, perque tindré les meves películes, els meus llibres, les meves cosetes i per damunt de tot una cosa molt important: l'escalfor humana de tots els meus amics, entre ells, vosaltres als que desitjo que aquests dies, igual que tots els altres de la vostra vida , tingueu l'escala de valors al lloc que hàgiu decidit tenir-la i que sentiu vosaltres , també la meva escalfor d'amistat que us envio des d'aquest modest blog amb forma de llibre en capítols.
Sigueu feliços.
De tot cor.
L'àvia Lola
L'OCELL NEGRE
ResponElimina...
la vida
val només per moments
inesperats d'intensa
felicitat que no podem
fer nostra del tot
ni retenir-la gaire estona.
JOAN VINYOLI