CAPÍTOL 50. COMPANYS DE QUIMIO

Hola flors

Dimarts passat vaig fer quimio, i ahir 18 de juny, també. A les 7 del matí, ja era a l'I.C.O. per fer analítica i veure si tota la sang era prou bona per tornar a fer quimio. Vaig ser la primera a entrat cap a tres quarts de vuit del matí. Després m'en vaig anar cap a Girona, xino-xano a esmortzar, llegir el diari, comprar-me una cremeta, perque la pell els tres primers dies després de la quimio em queda vermella com una tomata, i passejar una estoneta. Fins a dos quarts d'onze que ja tornava a ésser al Trueta. A dos quarts de dotze, em vam dir que l'analítica era bona, i que a les 12 entraría a fer quimio. A un quart d'una hi vaig entrar. A l'hospital de día 2. Em va tocar la butaca número 12. Ahir em posaven 6 bosses. Era la ràpida, amb dues hores ho vam tenir enllestit. El cas és que com que la quimio que faig ara provoca moltes alergies, una de les bosses que et posen és la de un antiestasmínic, que et fa venir una son que si vols dormir va molt bé, i si no vols dormir no tant. Jo , gairebé sempre , estic en aquella fase que tanques els ulls i estàs que si caus que si no caus. Vet aquí que a la butca tretze, just al meu costat, hi havia un senyor, que per aquells misteris de la vida, tenía un acompanyant, de fet en tenia molts, però venien d'un amb un. Sempre us he dit que algun día escriure un llibre de les meves experiències als hospitals. Doncs bé, un dels acompanyants d'aquest senyor, explicava l'experiència del seu pare, per distreure al senyor de la butaca tretze, i de pas a la senyora de la butaca 12 que era jo. Ell no sap, pobret, que la meva capacitat auditiva i d'abstracció, sobre tot quan estic en aquest pas , entre la vigília i el son, és extremadament alta. I com que em feia gràcia el que explicava, doncs mireu, vaig passar gairebé una horeta molt divertida. Aquest noi té un pare, que des de que s'ha jubilat, digue'm que els cables se li han creuat una miqueta. Lo seu és anar a comprar. Per anar a comprar, és va comprar un cotxe, no un cotxe de segona mà, un cotxe nou, amb totes les despeses que aixó comporta. Va a comprar cada dia amb el cotxe, amb el següent metode: grups de coses a diferents supermercats de Girona. De fet a quatre o cinc cada dia. LLavors, diu el noi que fa tant temps que no porta cotxe, que no deu tenir present que el cotxe hi ha una cosa que és diu "maleter". Agafa i cada vegada de les quatre o cinc que va al super, va a casa a deixar la compra. Amb la qual cosa la despesa de betzina es menja absolutament el que pot estalviar, anant d'un super a l'altra.
El nivell de les anécdotes era aquest. El noi , desesperat amb el pare. Però la veritat que ho explicava amb un tó, que vaig tenir molts problemes per aguantar-me el riure.El riure carinyós, eh? Perque tot traspuava una certa tendresa. Rés que vaig passar una estona molt divertida.
Ara només em falta fer la gammagrafía el proper dimarts 25 i fins el dia 1 de juliol, no tinc metge amb tots els resultats.
La veritat, és que he aprés a desconectar i no pensar en com sortiràn després de 7 mesos de no fer proves.
Ahir li vaig comentar a una de les infermeres que havia d'esser àvia, i em va dir que ara la Laura  no em podrà acompanyar a fer quimio. Es veu que elles, les infermeres, quan estàn embarassades , les passen de planta també. Es per precaució, els medicaments que és remenen en els hospitals de dia, són molt tóxics.
Ahir vaig anar amb ambulància. Tinc motla gent que m'acompanya, però fer esperar una persona de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda, que vaig arrivar, és un crim.
I bé, aprofitem els seveis públics, que penso que al pas que anem duraràn quatre dies.
Per cert, diumenge passat día 16 vam anar els del Cor Carreras Dagas, a fer el concert de Melcior de Ferrer, as Badalona. Vam triomfar. A Tv Bisbal, teniu un resum del que vam fer a La Bisbal. Us ho recomano. Ha sigut una experiència, molt enriquidora i amb molt ressó mediàtic. Jo ho he disfrutat molt. I com una "jabata" eh?. De les 3 de la tarda que vam marxar amb autobús, fins a la 1 de la matinada que vam arrivar, amb un gelocatil d'un gram!!!!! Vaig cantar sense anar dopada.
Aixó per a mi , és el dia a dia. Disfrutar de coses com aquesta. I no pensar en que estic malalta ni sentir-me malalta. Era la Lola cantaire i no la Lola malalta.
Uf! que bé.
He tornat , ja ho veieu, i aquesta vegada no us penso deixar tranquils tants dies.

Apa , sigueu feliços, mengeu perdiços, i que us estimo molt! I als meus amics que per algun  motiu ho estant passant malament, força i coratge, i una abraçada d'aquelles que de tant de bó que volen fer, fan malt: no m'apretis tant!!

La Lola