CAPÍTOL 36. TARRAGONA

Hola flors
Ja ha passat un mes.
Avui després d' un mes de vacances, simbòliques i reals, perque vaig marxar una setmana cap a la Costa Daurada, he anat a l'oncòloga.
La veritat és que en el decurs d'aquest mes, no m'he pas trobat millor, i malgrat els "mimitos" que m'han fet per Tarragona, el dolor no ha pas millorat.
Aixó , més la meva pedua de pes i gana, ja m'hauria de haber "mosquejat", peró és que jo sóc així: de vegades sembla que baixo de la figuera.
Rés , flors, que aquesta setmana començo la QUIMIO amb majúscules. D'aquí poquetes setmanes tindreu l'honor de veure'm "calveta" "pelona" o com li volgueu dir.
Faré 1 setmana de cada 3. Teóricament passaré 1 setmana malament i 2 bé. Peró com que ja porto uns anyets lluitant i tastant quimios orals, per la vena i tractaments hormonals varis, no sabem encara qué decidirà fer el meu cos.
Ja ho veieu, tracto tan i tant bé els meus 14 visitants que no solament no volen marxar , no!!!!! a més a més han decidit tocar-me els nassos. Avui els marcadors s'han enfilat fins a 608 i aixó més el dolor, són les 2 determinants de decidir fer la QUIMIO.
Avui no trobareu en aquestes ratlles el meu sentit del humor "especial" amb el que sovint m'agafo les coses.
La veritat és que necesito unes hores per païr tota aquesta informació. Ja tornarà...De moment em deixo anar una miqueta, ploro una miqueta més, m'emprenyo i demà....serà un altre dia.
Apa cuideu-vos