dissabte, 6 d’octubre del 2012

CAPÍTOL 37. LA QUIMIO DEL BITTER KAS

Hola flors

Aquest dijous, vaig començar LA QUIMIO la del Bitter Kas, vaja! És de color vermell...

En fí el dia va començar fort. A les 8 del matí ja era al Trueta. a l' I.C.O. concretament.  Punxadeta amb contrast, 20 minuts espera, treure sang, 20 minuts espera, un altre contrast i maquina d'entrepà (Gammagrafía) damunt al cor, 15 minuts. PROVA DEL COR PER FER LA QUIMIO.

LLavors esmortzar, i cap a la metgesa. La prova de resistència del cor : perfecte. Ara t'explico com t'has de pendre tots els medicaments que serveixen per paliar els efectes secundaris de la QUIMIO.
Bé, n'hi han dos d'aquests medicaments que al mateix temps també tenen efectes secundaris: en recceptarem 2 més, per els efectes secundaris dels efectes sencundaris.
Jo pregunto; aquesta QUIMIO és la del Bitter Kas de tota la vida? La que ja feiem fa 14 anys, quan vaig tenir l'altre càncer? Resposta : Sí.

Ja ho deia l'Eduard Punset quan va tenir càncer: Tot ha evolucionat molt peró, la QUIMIO continua siguent la malaïda cosa, que et pot curar peró al mateix temps et deixa fet "caldo" igual que 14 anys enrera.

Surto del metge i em programem la QUIMIO i el ZOMETA,  al cap de 90 minuts. La LLiga (Fundació Oncolliga Girona) té 2 pisos-llar al Sant Ponç. Me n'hi vaig a descansar per estar ben tranquileta.  La veritat és que ho aconsegueixo força.

Entro a la QUIMIO amb 45 minuts de retard. M' agrada que els malalts estiguin de bon humor a l' Hospital de Día, peró dijous, li va donar a una malalta per explicar acudits en un to de veu que feia posar els pels de punta, pel volum i per les rialles, ambs 2 "acompanyants" que no sé que hi feien , perque l'Hospital de Día no està preparat per portar "acompanyants", en fí.....to un panorama...

Passa la QUIMIO ( 2 hores) i cap a casa.
A partir d'aquí, tots els que n'heu fet ja us ho imagineu:

És com tenir un ALIEN dins el cos. Nàusees, vòmits, malestar, un cansament insuportable, manca de gana, i de ganes, i rés ...anar fent...
Si només fos aquesta, rés, peró és que porto més de 2 anys, experimentant amb QUIMIOS i tractaments diferents que no han anat bé. Rés, que estic una mica cansadeta.

La bona notícia és que de moemnt tinc molt menys dolor.
I també que a partir de dilluns o dimarts, hi ha una despesa que em farà que la meva economía vagi millor:
JA NO HAURÉ DE MENESTER XAMPÚ NI CREMA SUAVITZANT!!!!!  perquè ja no tindré cabell.

Dintre de tot, no estic pas malament. Sé que aquest és el camí que em toca. I tinc fe en que tot vagi bé, malgrat estigui espantada i cansada.

Hi ha tantes persones que em doneu força, que no tinc cap dret a queixar-me. I jo puc lluitar, per tots aquells que no han tingut l'oportunitat de fer.ho. Sería de molt desagraïda, no fer.ho.

Us estimo molt.

Gràcies.
La Lola calveta.

2 comentaris:

  1. COS

    I

    Ni focs de veritat ni veritables tempestats,
    només aquest teixit amb una química pausada;
    només aquesta xarxa atapeïda i ajustada
    de venes i tendons, els esbarzers electritzats

    dels nervis, aquests greixos, aquests músculs com uns sacs
    de força, d’energia, i tot plegat, Déu meu, tan fràgil,
    tan breu, tan fugitiu, a la mercè d’un vent tan àgil,
    penjats en l’arbre estrany de l’esquelet com uns parracs.

    DAVID JOU

    ResponElimina