CAPÍTOL 25. EL TRACTAMENT NÚMERO 4

Hola flors
Ahir vaig anar de visita amb la meva oncòloga. Ha decidit començar un tractament nou (el número 4) a base d'injeccions hormonals. Si aixó no funcionés, aniriem a la quimio "normal i corrent" és  a dir la que ja és feia quan vaig tenir el càncer de pit, la que nosaltres en diem el bitter kas, perque entre els medicaments que et posen n'hi ha un que és de color vermell. Bé anem pas a pas, ara toca el "xute" hormonal. Ves a saber, igual em va bé, com que sempre he sigut tant hormonalment vulnerable...La qüestió és que cada 15 dies et posen 2 injeccions, una a cada costat del cul perque vagis recte. La qüestió és que desitjo que funcioni, perque en l'analítica per tercera vegada els marcadors tumorals van pujar. Res que els hi agrada portar la contraria, i ara que tot són retallades i baixades , ells pujen.
La qüestió és també que he trigat uns dies en assimilar.ho. Primer assimilar que tot just fa 1 mes em van dir que el recorregut que tenia per curar-me era molt llarg, i que hi havien moltes possibilitats abans de recorrer a la quimio tradicional. I de cop i volta sembla ésser que aquest camí s'ha escurçat molt perque el meu cos és un anti-tòxics...És a dir hi han molts tractaments nous que s'administren oralment que el meu cos no accepta  perque sóc més sensible que d'altres persones a la seva toxicitat. Per la qual cosa el camí s'ha fet més curt. Jo sempre he sigut d'agafar dreceres.
Tranquils, peró , que estic bé. Torna a reinar la pau dins meu...A vegades només me la trenquen una  mica tota aquesta gent que és pensa que em coneix, que ja és considera amb dret a opinar sobre la meva vida i que fan comentaris tant inteligents com: El ja repetidíssim : FAS MOLT BONA CARA, el nou MIRA-LA COM FA VACANCES, el que toca més els collons és el de TU RAI, TU SI QUE VIUS BÉ ARA SENSE TREBALLAR...
En fí, no m'hi faig pas mala sang. Jo tinc molt clar que la meva vida la viure a la meva manera i que encara que de vegades tinc la tentació de dir: ET CANVIO EL LLOC, en el fons..................mai els ho faría. No m'agrada la gent amb un esperit petit, petit, petit, i que per engrandir-lo necessita omplir els buits, amb paraules dites sense pensar i més buides encara que els propis buits. No té més importància . Només és que de vegades estàs una  miqueta cansada de tot plegat.
Peró no defalleixo. Diumenge vaig anar a veure "Operetta" pel Cor del Teatre. Aixó sí que dóna vida: veure tota aquella energía ben direccionada damunt d'un escenari. En una altre vida vull fer d'artista d'un espectacle com  aquest. Vosaltres no?
Cuideu-vos i alerta amb les hormones que estàn DESATADAS!!!!!!
Petons
La Lola