diumenge, 6 de maig del 2012

CAPÍTOL 18. L'EXPECTACIÓ DE L'ECOGRAFÍA

Hola flors
Demà tinc a la meva "super oncòloga" a les 12.15. Tindré els resultats de l'eco al fetge i l'analítica de divendres L'eco va ésser divertida: 4 persones mirant la meva panjoneta. Vaja que vam fer espectacle. A mig fer , li dic al metge: veu els quistes? i em diu : ah, peró vosté ja sap que té quistes?. SENSE COMENTARIS. També li preguntaré a la Gemma, perquè suposa que m'han pujat els marcadors tumorals. A veure si ens aclarim una miqueta més.
Ahir i avui he anat a la festa d'anivesari d'un a mic meu que ha fet 50 anys. Felicitats Jordi!
De posar el 50 a davant recordo la meva festa logicament. També em va tocar, i de quina manera!!!. Jo que tota la vida he tingut la meitat del cor mexicà, vaig tenir una "serenata" amb un mariachi autèntic, (diu que a la tarda és passejaven per La Bisbal) , amb un cor cantant "ranxeres" i tot aixó amb sorpresa inclosa.
El que més recordo són "Las Mañanitas". Hem feia una il.lusió que enlloc de l'aniversari feliç, em cantessin el que canten a Mèxic quan és el teu aniversari! I després poder cantar al mig d'un mariachi. Els hi vaig demanar una "norteña" de Los Tigres del Norte i vaig disfrutar molt i molt. Aixó juntament amb l'ambient que hi havia va convertir la festa del meu aniversari de 50 en un dels dies més especials de la meva vida. Jo nois quan canto una "ranxera"( cosa que faig en l'intimitat) la sento realment. Sabeu aquelles cançons d'amor i desamor, de vida i mort de passions "loques"?  Amb els braços amunt i avall i aquella veu que accentua la paraula clau?
Es una passada! I vet aquí que a Mèxic no em vaig atrevir a cantar al mig d'un mariachi i ho vaig fer  a Sant Climent de Peralta. Coses que té la vida.
De tota manera el que més recordo, és tota la penya "disfressada" de mexicans i per damunt de tot , tota la gent que m'estimo, acompanyant-me i disfrutant. Va ésser una nir en la que els àngels ens van acompanyar i la gent s'ho va passar realment bé.
Gràcies a tots i m'acomiadaré com ho fan al meu segon pais: QUE VIVA MEXICO CABRONES!!!
A veure com va demà...En el fons tinc por...peró és tracta d'ésser valenta i afrontar el que vingui.
Bona nit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada