CAPÍTOL 20. GIRONA TEMPS DE FLORS

Hola flors
Aquesta setmana he anat tres vegades a la capital de les comarques gironines. No va ésser res premeditat, simplement va anar així. La primera el dilluns. Vaig anar a una revisió médica que tenia com objectiu determinar quin gran d'invalidesa té la meva carcassa, o jo, com volgueu. La visita va ésser d'alló més asèptica i freda molt freda. Sort que en sortir, vaig anar amb els meus pares a menjar un suís , petit eh? a l'Antiga. Tot seguit vam fer una petita volta per veure alguna de les exposicions de flors. El dimecres vaig decidir anar a veure amb més deteniment el "Temps de flors" de Girona. Bé, ho vaig decidir jo i quaranta autocars d'excursions "tipus Inserso" vingudes d'arreu de Catalunya i part de l'extranger. Jo tot tranquileta fen cua i gaudint de les flors, dels montatges i dels disenys dels montatges que m'encanten. Us he de dir que aquesta tranquilitat que tenia és va veure tot sovint alterada per els components de les 40 excursions amb els respectius guies. I per qué us preguntareu. Doncs jo us ho explicaré. No sé perquè hi ha tanta "gent gran" que té TANTA PRESSA!!!!!
M'adelantaven a les cues, quan és tractava d'anar en fila , cop de colça i endavant!. Quan jo em parava per deixar fer una fotografía a gent que anava tranquileta com jo, patacada per l'esquena. Quan el que necesitavem era silenci per gaudir d'un montatge en el que l'aigua tenia un paper important: el guia explicant no sé qué de la CATALOGNE I els catalans. En fi tota una experiència! Jo, evidenment desitjo tenir l'edat i l'oportunitat que tenen la "gent gran" de veure coses, peró creieu-me si us dic que no vull fer.ho amb presses. No crec que sigui la manera. També recomanaria als guies que s'ilustresin una miqueta abans d'explicar segons qué de Girona. Vaig sentir cada cosa en el decurs del matí que n'hi havia per llogar-hi cadires!
El dijous per tercera vegada vaig anar a la capital, en aquest cas per fer la prova dels osssets. Et punxen el contrast i després a passejar dues horetes i mitja fins que et fotografien tots els ossos del cos. Per diferents motius vaig tornar amb Sarfa. Vaig quedar estorada de que costés 4 euros amb vint-i-cinc cèntims el viatge.
Realment a les comarques gironines tenim un transport públic car i dolent!
Bé , per variar, dilluns vinent i tornaré...a Girona, vull dir.
Aquesta vegada a buscar els resultats de les fotografíes i de les analítiques que hem fet aquests dies.
Segurament no trobaré ni flors, ni excursions, ni empentes ni presses...només esperar que tot vagi bé , amb la màxima tranquilitat possible.
Tranquilitat que us desitjo a tots.
Cuideu-vos
La Lola