CAPÍTOL 23. ELS BANCS DE LA BISBAL

Hola flors
Ahir vaig anar de visita al Trueta. Hem decidit que el meu cos i jo reposem una setmaneta i jo els vaig dir que elles en aquest temps és replantegessin tornar a fer cap més quimio oral. El meu cos és va recuperant mica en mica. L'altra dia, per anar de casa al centre de la vila vaig fer dues parades a dos bancs públics de la nostra vila. Era aixó o no arrivar. (ara ja hi vaig de "tirón", eh).
Pot ser a la penya dels bancs de La Bisbal , que m'acostava més, (per proximitat numèrica vull dir) era a la de la tercera edat. Juntament amb ciutadans d'origen sudamericà o marroquí, són els més abundants en aixó de gastar els bancs locals.Al principi, em sentía com una  mica fora de lloc, peró desseguida em vaig integrar.
Fas servir 3 o 4 tòpics d'aquests que també serveixen , a les escales, ascensors, C.A.P. i sales d'espera variades i apa... Tipus: quin temps que fa! Fa massa calor o fa massa fred , o no sé pas si ens en sortirem (de la situació económica volen dir), etc, etc.
Jo recomanaria  a tots els polítics , sigui municipals, sigui nacionals, que de tant en tant seiesin en un banc públic. Passesin una estoneta escoltant aquests tres grups socials (més algú infiltrat), perque quan s'acaven els tópics comencen converses que us ben asseguro que si els nostres polítics fossin recceptius, tindrien una visió meridianament clara de com està el pati.
Peró en fí, crec que aquest serà un dels desitjos que em quedarà per complir. Per que a veure, vosaltres n'heu vist mai cap de polític seient en un banc públic? Jo , no. Ara que jo no és que hagi vist gaire món. Pot ser vosaltres heu tingut més sort.
La sort...aquest és un tema que requereix més temps.
Apa
Cuideu-vos
La Lola