CAPÍTOL 8. SETMANA SANTA

Hola flors
Aquesta Setmana Santa m'ha anat força bé.
Dimecres vaig fer la quimio i és la primera setmana d'ençà que vaig començar el tractament , que m'he trobat relativament bé. Si més no, he controlat els efectes secundaris. I aixó és molt important. He pogut sortir de casa i fer una "vida més o menys normal".
Dissabte vam cantar amb una part del Cor Carreras Dagas i molts voluntaris més , les caramelles. Tot i que al començament va ploure, al final , la festa va sortir rodona. Us convido a tots a partipar.hi. Es molt divertit i al mateix temps ajudem a recuperar una de les tradicions del nostre poble.
També us faig una altra recomanació molt especial. Als pocs que no l'hagueu vist, us convido a veure INTOCABLE, una gran gran película francesa sobre la relació d'un tetraplègic i el seu cuidador.. Ahir vam anar a Palamós a veura-la, perque creiem que era una de les darreres oportunitats de fer.ho, i val la pena. Jo tinc la manía de veure les pelicules en idioma original.  Malgrat el doblatge català sigui potable, veure el treball d'un actor amb la seva veu o doblat, no té color. Aquesta pelicula no l'he pogut veure en francés, peró us la recomano igualment. Tant de bó algu tingués la feliç idea de fer alguna cosa semblant amb el càncer: fora complexos, parlar amb sinceritat , senzillesa, sense llàstimes, ni falses idees. Bé, no perdo l'esperança. De moment, si exceptuem l'Albert Espinosa, tot el cinema que he vist relacionat amb el càncer, té un sentit tremedista, lacrimògen i fatalista que va bé per netejar els llagrimals, peró no es correspon del tot amb el que és la malaltia. A veure si algú de vosaltres em troba alguna pelicula que no conec i que em faci canviar de manera de pensar.
Pel que fa a avui dilluns, ha sigut un dia genial. M'han vingut a veure dos amics de quan feia batxillerat. LLavors jo era, olotina, i ells també ho són. "Carden" a cada frase. El meu germà també ho fa força quan parla, peró ho trovaba a faltar. Hem anat a dinar a Empuries, amb el mar, el vent i fins i tot el sol. Un dia especial amb una gent especial. No us passa, que hi ha amics, que fa anys que no veieu, amb els que no parleu ni tant sols cada mes, amb els que no teniu la proximitat que podeu tenir amb d'altres, i malgrat aixó sembla que era ahir quan ens explicavem mitja vida?
Aquest és el cas.
També he tingut temps per descansar, llegir, pensar i pensar...que val la pena.
Tota la  lluita vull dir.
Sigueu moderadament feliços.
La lola