CAPÍTOL 99.........Les tres germanes

Hola flors

Dilluns dia 3 de març, analítica amb visita oncòloga.
Després del diumenge dia 2, que ja us explicaré al final, el que he caminat en 1 mes deuen ésser uns 200 metres. Dilluns, com us deia, vaig anar amb el meu cotxe a Girona. No vaig fer cap bestiesa, eh? Sóc realista i gairebé sempre sé el qué puc fer i el qué no. Per a mí, va ésser com una fita personal, després de tants dies d'immobilitat.

A l'analítica, les plaquetes, després d'estar bé la setmana abans, han baixat fins a 85.000. Aixó és un problema per fer la tercera sessió de quimio. Quedem amb l'oncòloga, que avui dimecres tornarem a fer analítica abans de fer quimio. Resulta que la nit de dilluns a dimarts, la vaig passar molt malament. Ahir vaig trucar a l'oncòloga i ella és va replantejar el fet de fer la quimio avui. Demà la trucaré per veure com han anat aquests dos dies. Diu que tot aquest gran cansament que tinc és degut a la metàstasi òssea, que pot ser que la metàstesi del fetge, també comenci a fer alguna cosa .
Degut també, als medicaments que prenc, i sobre tot degut a que el meu cos no és desfà de la toxicitat de la quimio que estem fent ara, a banda de les que porto acumulades.
Ara, tant aviat com poguem, farem la tercera sessió, i després valorarem. Hem de trobar l'equilibri, entre la quimio que necesito per viure, i un mínim de qüalitat de vida, que també necesito per viure.
O sigui, que ja veieu, així és com està tot.
Tinc moltes ganes de poder contestar una altra cosa que CANSADA quan em diuem .....com estàs?

Diumenge dia 2 doncs, em van venir a buscar 2 de les meves 3 germanes per ajudar.me a passejar una miqueta.
Tinc una gran sort de tenir molts amics.
I de tenir-ne molts d'especials per a diferents motius.
Tinc tres amigues que més que amigues són tres germanes.
Tenía 19 anys quan les vaig conèixer. I fins ara. Sempre hi han sigut i encara hi són. Amb amor, respecte , tendresa, i comprensió. I per damunt de tot el fet de saber que sempre hi són. I amb molt de respecte, que aixó jo ho valoro molt. La gent que sap separar les coses. Una cosa és la nostra amistat, l'altra, les nostres idees o els nostres comportaments envers les coses que van passant a la vida.
Diumenge, van ésser el meu bastó per ajudar-me a caminar, la meva distracció mentre feiem el café, i el seu amor va ésser palés al compartir amb mi el triomf que va ésser poder caminar amb el sol tocant-me a la cara i el vent fent-me sentir viva.
Gràcies a elles, (en falta una a la fotografía) i gràcies a tots els altres amics especials. Sou un dels meus grans motius per a continuar lluitant fins al final.

Us estimo molt a tots

La Lola

CAPÍTOL 98........de l'estat de la Nació Lola...

Hola flors

Vaig fer quimio quan tenía 39 anys i un càncer de pit va interrompre a la meva vida.
Ara, fa 4 anys i mig que en faig , ininterronpudament, d'ençà que una metàstasi òssea, pulmonar i del fetge, ha decidit venir-me a veure.
Com compendreu, fins les Nacions més ben preparades , més que tot emocionalment, psiquícament, i intelectualment, s'esgoten, després de tants atacs.
Aquest és el meu cas actualment.
Porto dos tandes de la  nova quimio.
En aquesta segona en relació a la primera, hem millorat les nàusees, més o menys la situació de la sang, però hem empitjorat tot lo altre.
I qué és lo altre? us preguntareu.
Se m'ha capgirat la qüalitat de vida. Porto ara mateix, des del dia 19 de febrer, que vaig fer la segona tanda, 11 dies sense sortir de casa. El problema no és NO SORTIR DE CASA: no. El problema és la qüalitat de vida que tinc a casa: els primers set dies, necessito una persona que em cuidi amb exclusivitat. El meu cos pesa més d'una tona i és incapaç de rés. Els altres dies, fins els 11 que porto aquesta vegada, el meu cos pesa 1 kg. menys d' una tona, però sóc incapaç de concentrar-me en rés. Passo hores i hores mirant aquesta imatge, en diferents colors , des del sofà de casa. De fet, els primers dies, sóc al llit: anar al sofà és massa esforç.

No tinc gana, i TOT costa un esforç extremadament terrible. Sóc bàsicament incapaç de fer RÉS.

Sí, tinc la teoría molt ferma: sé tots els motius que tinc per lluitar per viure fins el final.

Tinc un net, que em dona vida, que només tocar-lo , sentir-lo , veure'l, tot...em fa somriure i em dóna una escalforeta increïble dins el cor.

Tinc una filla, una mare, un germà, un gendre, una qüantitat d'amics infinita, que m'estimen i a qui estimo, i que em donen forces.

I tinc també, motius, raons, per mí mateixa , per continuar lluitant.

Però tot aixó és la teoria. 

Els problemes els tinc ara amb la pràctica.

En el món del càncer, quan hi portes tants anys, si no ets minímament idiota, i aquest no és el meu cas, saps més o menys cap a on vas a parar.

Jo en sóc molt conscient, però a mida que és va acostant el moment en el que el meu cos , que no la meva ment, ni el meu esperit, s'esgotarà de tot plegat, em vaig quedant sense arguments pràctics per tirar endavant.

Ara mateix, estic com esperant, que me'n caigui algun del cel o de qualsevol lloc d'on poguin caure els arguments.

Esperar no és la meva situació normal, però ara com ara,  sóc incapaç de fer rés més.

No ho sé, dilluns 3 de març tinc metge, i suposo que necessito posar les cartes damunt la taula i trobar en algun lloc, o en alguna persona o situació, la força que el meu cos és nega a donar-me.

Aixó i aquest, és el veritable estat de la Nació ...Lola.

70.000 espectadors televisius, al debat de l' estat de la Nació Espanyola. 

I cap reflexió, cap interès en saber perque a tant poca gent l'interessa el qué estan fent i com ho estant fent...

Quina vergonya: un debat per a ells i la premsa.

El meu debat és més íntim i més reflexiu. Ara aixó sí que us ho dic: en aquests moments em deixa força indiferent, com el dels polítics.

I mireu que l'indiferencia, no m'agrada gens.

Però no tinc forces, per assolir cap més grau de sentiment, en aquests moments.

Ja les trobarem, no?

Espero...

Us estimo molt

La Lola

CAPÍTOL 97...Radiografía d'un dimecres al matí de quimioteràpia normal i corrent...

Hola flors


Ahir dimecres al matí, vaig fer la segona tanda de la quimio nova.
Vaig marxar de casa amb ambulància a tres quarts de set del matí. A l' I.C.O. ja hi erem a un quart de vuit, encara tot a mitja llum, la màquina per a passar la targeta sanitària encara parada. I el personal , fins a dos quarts de vuit no comencen.
A dos quarts, doncs, vam passar la targeta com per a dir: Ja som aquí, i a poc a poc van començar a passar bates blanques amunt i avall. Al cap de 10 minuts ja em van cridar per fer l'analítica. Em va tocar  l'Anna. És garrotxina i m'agrada escoltar la seva manera de parlar. (Jo hi vaig viure dels 5 als 19 anys a la Garrotxa i m'agrada el deix, les paraules diferents i la cantarella que fan al parlar).
Amb l'Anna vam provar de treure sang pel port-a-cat

i després de tres mesos de no sortir-ne, ahir ho va fer i ens vam estalviar una punxadeta al braç. LLavors ja et deixen aquest artefacte posat fins l'hora de fer la quimio. Li vaig ensenyar la darrera foto del meu net i hem anat xerrant fins que el port-a-cat ha quedat ben col.locat.

Tot seguit, tot xino xano vaig anar cap el KIMS, la cafetería que hi ha al Supermercat Carrefour a esmortzar. Vaig comprovar ja fa temps, que a igual qüalitat, és la que està millor de preu. I jo sóc pensionista!!! Em vaig prendre totes les pastilletes que porto en aquesta capseta tant mona

vaig llegir el Punt i el Diari de Girona, vaig menjar dos minis : un de tonyina i un de pernil dolç amb una ampolla d'aigua i a un quart de deu vaig marxar i vaig passar per l Administració de Lotería que hi ha dins el Carrefour, a fer una primitiva amb "Bote". La propietària d'aquesta Lotería és d'un simpàtic irresistible.

A continuació vaig anar a comprar una llibreta de 0.85 cèntims perque em vaig deixar la que faig servir actualment a casa.

Caminant a poc a poc vaig canviar el número de la ONCE, i després a prop ja de les 10 del matí em vaig presentar al taulell de l'I.C.O.a comentar-los que tenía hora de 10 a 11 amb la meva psicooncòloga i que si sortien els resultats de l'analítica abans de les 11 m'avisessin .

No va caldre, perque van sortir després.

De 10 a 11, doncs, després de tres mesos de no citar-nos vaig posar-me al dia am la meva psicooncòloga a la segona planta de l'Hotel Trueta.

Cap a les 11, vaig tornar a l'I.C.O, ja tenía l'analítica informada SEMAFOR VERD, i endavant quimio. Em va tocar l'Hospital de dia 2, al soterrani. Abans de baixar, vaig anar a saludar a una dona bisbalenca que era fent quimio a l'Hospital de dia 1. Vam xerrar uns momentets i després em vaig trobar la meva amiga Anna psicooncòloga, ens vam dir 4 parauletes, i cap a baix a esperar que em cridessin per poder entrar a fer la quimio. Aixó ho van fer, a tres quarts de dotze. A les 12, doncs, ja tenía la quimio enxufada i ja vaig avisar a l'ambulància que a dos quarts de tres em podien venir a recollir..

Mentre era enxufada, va passar una altra noia bisbalenca que esperava per fer quimio. Ens vam posar a xerrar, i el vei del costat s'hi va afegir. Es va donar l'estranya casualitat que tots tres tenim metàstasis. Vaja, si arrivem a sumar els tumors dels tres, passem els cinquanta de llarg!!! A més resulta que el veí del costat, en Toni, (Hola Toni si llegueixes aixó) és olotí i d'un any menys que jo. Vam poder parlar d'algunes coneixenses comunes.

El que sí vam comentar tots tres és el tema de la "bona cara" No sé quin dels tres el va treure, però tenim opinions semblants: ESTEM FARTS QUE ENS DIGUIN QUE FEM BONA CARA!!!!

Nosaltres a la cara no hi tenim rés,  DE MOMENT!!!!

Bé, han sigut uns moments molt reconfortants, de parlar amb gent que ho fa en el teu mateix idioma. Espero que ens tretrobem METÀSTASICS TOTS!!! Va ésser un plaer.

Després plàcidament, em vaig posar a escriure, em vaig adormir una estoneta, va venir l'Angela de genética i em va despertar, (li perdono) i fins a dos quarts de tres van anar baixant les gotetes...i llavors segellar els permisos d'ambulància, saludar a les nenes i Oh que bé l'ambulància ja era a l I.C.O i vam marxar puntuals, aixó sí, primer vam passar per Torroella.

Era a casa a dos quarts de quatre. Una mica de sopeta i cap al llit a descansar. Fins ara...

Rés, un dimecres al matí normal i corrent...de gent normal...i amb coses normals....

Segur que vosaltres feu coses més emocionants!!!

A veure si me n'expliqueu alguna!!!

Petons per tots.

La Lola "normal"

CAPÍTOL 96...........EN PERET.......

Hola flors

Primer l'informe técnic: Ahir vaig fer analítica i després visita amb l'oncòloga.

L'analítica, fa notar aquesta primera sessió de la nova quimio. Diguem que les plaquetes han passat de 258.000 a 98.000. No m'extranya que estigui feta "caldo". Per altra banda, la metgessa no s'explica que els efectes secundaris que he tingut hagin sigut tant "primaris".

CONCLUSIÓ:

Ens interessa molt continuar amb aquesta quimio, perque m'ha tret tot el dolor provocat per la metàstasi óssea. Baixarem una mica la dosi. Posarem un medicament més fort a la vena per evitar tantes nausees.

Pendrem el dia i els dos dies després de la quimio, molta més cortisona per evitar que els efectes secundaris siguin primaris. Farem analítica cada setmana. I vigilarem molt les hemorràgies provocades per la baixada de plaquetes. Pel que fa al cansament, descans i molta tranquilitat. I que em cuidin molt. Ja està.

Jo?

ENDAVANT!!!

És aixó el que hem de fer? Doncs a fer.ho!!!

Vaig sortir de la consulta amb el pensament d'anar dia a dia i intentar portar.ho de la manera més tranquila possible.

I per celebrar la felicitat que vaig sentir a les 7 del matí anant amb el meu cotxe cap a Girona a fer l'analítica, vaig fer dues coses que us explico:

La Primera: Vaig anar a comprar una coseta pel meu net que em va encarregar la meva filla, i vaig aprofitar per marcar-me un esmortzar-dinar que us ilustro:

La Segona:  Fa temps em van regalar , la meva filla i el meu gendre, un periquito. De fet, li vaig posar de nom Perico.

Un dia , netejant la gàbia al terrat, se'm va escapar. Vaig tenir un disgust, la veritat. I des de llavors tenía la gàbia, absolutament buida . Alguna vegada em va passar pel cap , tornar.hi, però no sé perquè, sempre ho deixava estar.

Ahir, després de sentir aquell pessic d'il.lusió mentre em veia conduint, després de tres mesos de no poder.ho fer, aquella mena de llibertat que em feia sentir tot l'aire a la cara, després de menjar-me aquesta amanida, amb aquestes "braves" els peus em van dur a coneixer en "Peret". En Peret us el presento, i per a mi significa, tornar a tenir, després d'aquests dies que han sigut tant difícils un petit projecte . Una petita il.lusió....petites coses que fan que el meu dia a dia , i la meva situació sigui més fàcil de portar.

Aquí, els meus amics, aquí en "Peret".

Gràcies per ser.hi.

Cuideu-vos. 

La Lola i en "Peret"

CAPÍTOL 95....... (ODI)...

Hola flors

Després de la quimio (la primera d'aquesta nova tanda ) que vaig fer el passat dimecres dia 5 de febrer, DIVENDRES A LA TARDA VA COMENÇAR la gran baixada...

La paraula ODI no la practico. De fet, no sé qué és sentir odi. I a més la paraula sola ja em provoca molt rebuig.
Però, dir ODIO LA QUIMIO, em sona bé.
L'odio, l'odio, ...absolutament.
Sóc incapaç de veure que al mig de tot el dolentttttttttttttttttttttttttttttttttt, que em provoca és capaç també de matar cel.lules dolentes. De debó????????????????

Divendres a la tarda, la nit de divendres a dissabte, dissabte, la nit de dissabte a diumenge, diumenge...dels pitjors dies de la meva vida.
No tenir ni un segon de calma, no estar bé enlloc, aquí vomito, aquí no puc, aquí al lavabo, aquí no, ...una manera absolutament PATIDORA de viure aquestes hores.
Diumenge em vaig pesar: 3.5 kg, menys que divendres. Dilluns vaig començar a menjar.

Em sap greu , que llegiu aquest capítol. Però aixó forma part també de la meva realitat.
A tot aixó, ara, menjo una miqueta, amb la boca absolutament plena de fongs...i porto "descansant" si és pot dir així des del divendres.

Dic descansant, perque el meu cansament és tant gran que no marxa ni descansant. El que passa és que tampoc pots fer res més.
Els tres primers dies, no podia ni parlar de tant cansada.La familia s'ha instalat a casa meva per cuidar-me.

He anat millorant , però tant a poc a poc que costa tenir un moment de calma mental per procesar tot aixó.
No sé qué dir-vos.
Intentaré, buscar recursos dins meu, per afrontar el que vingui a partir de la visita que faré el proper dilluns 17 amb l'oncòloga, després de l'analítica.
No sé com està la meva sang, no sé com estaré jo dilluns vinent...
Simplement, tal i com va dir un dia el Punset: tot ha evolucionat molt, però la quimio continua siguent la cosa més ODIOSA que he fet, i que m'han posat mai...!!!

Bé, només volía treure un momentet el nas per aquí.
Cuideu-vos i segur que ja vindràn altres capítols més engrescadors!!!

Us ho dec.

La Lola

CAPÍTOL 94.........LA LOLA "QUIMIOSA"

Hola flors

Ahir vaig fer la primera de la nova quimio.
Va durar tres hores i mitja. Es veu, que a banda de provocar els efectes secundaris, t'han de vigilar, durant aquestes hores, perque pot fer reacció mentre te la posen. D'aixó no en tenía ni idea. Ja preguntaré quina reacció pot fer. De moment , ahir no en va fer.
Les tres hores i mitja, ja ho veieu amb les fotos que us afageixo a baix, estirada perque asseguda el dolor no em permet estar.hi tanta estona, amb estris per llegir, escriure, menjar, beure o estar conectada , tot damunt la tauleta enganxada a la butaca i les bossetes de líquid (7) que van baixant gota a gota. Quantes gotes deuen baixar?
Tot més o menys igual que sempre.
Ara fins el 17 amb analítica i metge.
Mentre tant, ahir va ésser una tarda vomitosa i nauseabunda, aquesta nit ha anat força bé fins les 3. I de 4 a 8 també, i ara dijous al matí només sóc una de les persones més cansades del planeta. Aquest famós cansament post-quimio, que ningú sap d'on vé, ni cap on va, ni que "dallonsos" n'hem de fer.
Hauren de vigilar la sang també, que no és descafeïni molt i ja està.
La sensació és estranya: com si fos una cosa nova, no sé si perque m'ho he agafat així , al cap i a la fí, és el procés normal, que en principi farà la meva malaltía.
Deu ésser que no m'ho esperava.
I és que sempre tenim expectatives. És inevitable. I les meves aquesta vegada, potser eren massa altes.
Bé, de moment, ja iniciat aquest nou cicle de quimio, no penso baixar-les.
Que el llistó sigui alt.
Que el salt sigui valent i que les expectatives algun día és compleixin.
Apa, vaig a passar la ressaca tant bé com sàpiga i el cos m'ho permeti.

Cuideu-vos.

La Lola "quimiosa"

Petons!!

CAPÍTOL 93.......... EL 60 %....

Hola flors

Avui he anat a l'Hotel Trueta, analítica, i metge.
Dijous, el dia dels resultats, vaig pensar que l'endemà ja tornaría a ésser jo. Tant ràpida com sempre!!!
Doncs, no: encara no sóc jo. Encara el cap se'n va una i una altra vegada cap el futur, oblidant-se d'aquest present que és el que he de viure tant intensament com em vingui de gust.
Qué voleu que us digui? Els tumors del fetge (4) han crescut, els dels pulmons, que si eren o no eren, SÓN i també han crescut, i el tumor que tinc a la L4 pinça la columna vertebral i per aixó tinc tant de dolor.
Ja veieu quin panorama!!!
Hem de canviar de quimio. Ara em posaràn, dimecres serà la primera CARBÓ-PLATÍ-GENSITAVINA, una quimio que té com efectes secundaris, els vòmits i problemes amb les defenses i les plaquetes a la sang.
Justament el meu punt més feble.
Bé m'hauré de mentalitzar, ésser molt curosa amb les analítiques, no deixar-me fer quimios amb els paràmetres de la sang massa justos, i coses com aquestes... i lluitar, lluitar i lluitar.
Jo ho faré fins esgotar totes les meves forces: aixó sí que us ho garanteixo.
Però ara mateix, el dijous abans de plorar molt, emprenyar-me, i altres coses, li vaig preguntar a l'oncòloga, QUÉ PASSA QUE AIXÓ DE LA METÀSTASI NO PARA MAI?
I ella em va dir: NO, PER DEFINICIÓ LA METÀSTASI BUSCA CONSTANMENT, SENSE PAUSA, CÈL.LULES BONES PER ATACAR-LES.
I aquesta quimio nova, li vaig dir, quins resultats té fins ara amb les persones que fa temps que se la posen?
UN 60 % RESPON AMB UNA RALENTITZACIÓ O PARADA PARCIAL DE LA METÀSTASI, I UN  40 % NO.


Amics, coneguts, estimats, "blogueros" tots plegats feu el que volgueu espelmes, incens, resar, parlar, pedres, aigua, energía, vibracions: EL QUE VOLGUEU. Però aquesta vegada jo vull ésser del 60 %.

N'ESTIC BEN FARTA DEL 40%!!!!!!!!!!!!!!!
Sempre ho sóc, i ara ja n'estic cansada
Vull el meu percentatge positiu, que ja em toca, no?
I vull que m'ajudeu. Podreu?

Segur que sí

Jo , poc a poc, torno a ésser la Lola, amb ganes de viure tranquilament aquest dia a dia, que malgrat tot, estic molt contenta de viure.
Us estimo molt.
Ja us explicaré aquests productes químics nous com és porten.
A veure si fan bondat.

Una abraçada quimioteràpica per tots.


La Lola