CAPÍTOL 96...........EN PERET.......

Hola flors

Primer l'informe técnic: Ahir vaig fer analítica i després visita amb l'oncòloga.

L'analítica, fa notar aquesta primera sessió de la nova quimio. Diguem que les plaquetes han passat de 258.000 a 98.000. No m'extranya que estigui feta "caldo". Per altra banda, la metgessa no s'explica que els efectes secundaris que he tingut hagin sigut tant "primaris".

CONCLUSIÓ:

Ens interessa molt continuar amb aquesta quimio, perque m'ha tret tot el dolor provocat per la metàstasi óssea. Baixarem una mica la dosi. Posarem un medicament més fort a la vena per evitar tantes nausees.

Pendrem el dia i els dos dies després de la quimio, molta més cortisona per evitar que els efectes secundaris siguin primaris. Farem analítica cada setmana. I vigilarem molt les hemorràgies provocades per la baixada de plaquetes. Pel que fa al cansament, descans i molta tranquilitat. I que em cuidin molt. Ja està.

Jo?

ENDAVANT!!!

És aixó el que hem de fer? Doncs a fer.ho!!!

Vaig sortir de la consulta amb el pensament d'anar dia a dia i intentar portar.ho de la manera més tranquila possible.

I per celebrar la felicitat que vaig sentir a les 7 del matí anant amb el meu cotxe cap a Girona a fer l'analítica, vaig fer dues coses que us explico:

La Primera: Vaig anar a comprar una coseta pel meu net que em va encarregar la meva filla, i vaig aprofitar per marcar-me un esmortzar-dinar que us ilustro:

La Segona:  Fa temps em van regalar , la meva filla i el meu gendre, un periquito. De fet, li vaig posar de nom Perico.

Un dia , netejant la gàbia al terrat, se'm va escapar. Vaig tenir un disgust, la veritat. I des de llavors tenía la gàbia, absolutament buida . Alguna vegada em va passar pel cap , tornar.hi, però no sé perquè, sempre ho deixava estar.

Ahir, després de sentir aquell pessic d'il.lusió mentre em veia conduint, després de tres mesos de no poder.ho fer, aquella mena de llibertat que em feia sentir tot l'aire a la cara, després de menjar-me aquesta amanida, amb aquestes "braves" els peus em van dur a coneixer en "Peret". En Peret us el presento, i per a mi significa, tornar a tenir, després d'aquests dies que han sigut tant difícils un petit projecte . Una petita il.lusió....petites coses que fan que el meu dia a dia , i la meva situació sigui més fàcil de portar.

Aquí, els meus amics, aquí en "Peret".

Gràcies per ser.hi.

Cuideu-vos. 

La Lola i en "Peret"

CAPÍTOL 95....... (ODI)...

Hola flors

Després de la quimio (la primera d'aquesta nova tanda ) que vaig fer el passat dimecres dia 5 de febrer, DIVENDRES A LA TARDA VA COMENÇAR la gran baixada...

La paraula ODI no la practico. De fet, no sé qué és sentir odi. I a més la paraula sola ja em provoca molt rebuig.
Però, dir ODIO LA QUIMIO, em sona bé.
L'odio, l'odio, ...absolutament.
Sóc incapaç de veure que al mig de tot el dolentttttttttttttttttttttttttttttttttt, que em provoca és capaç també de matar cel.lules dolentes. De debó????????????????

Divendres a la tarda, la nit de divendres a dissabte, dissabte, la nit de dissabte a diumenge, diumenge...dels pitjors dies de la meva vida.
No tenir ni un segon de calma, no estar bé enlloc, aquí vomito, aquí no puc, aquí al lavabo, aquí no, ...una manera absolutament PATIDORA de viure aquestes hores.
Diumenge em vaig pesar: 3.5 kg, menys que divendres. Dilluns vaig començar a menjar.

Em sap greu , que llegiu aquest capítol. Però aixó forma part també de la meva realitat.
A tot aixó, ara, menjo una miqueta, amb la boca absolutament plena de fongs...i porto "descansant" si és pot dir així des del divendres.

Dic descansant, perque el meu cansament és tant gran que no marxa ni descansant. El que passa és que tampoc pots fer res més.
Els tres primers dies, no podia ni parlar de tant cansada.La familia s'ha instalat a casa meva per cuidar-me.

He anat millorant , però tant a poc a poc que costa tenir un moment de calma mental per procesar tot aixó.
No sé qué dir-vos.
Intentaré, buscar recursos dins meu, per afrontar el que vingui a partir de la visita que faré el proper dilluns 17 amb l'oncòloga, després de l'analítica.
No sé com està la meva sang, no sé com estaré jo dilluns vinent...
Simplement, tal i com va dir un dia el Punset: tot ha evolucionat molt, però la quimio continua siguent la cosa més ODIOSA que he fet, i que m'han posat mai...!!!

Bé, només volía treure un momentet el nas per aquí.
Cuideu-vos i segur que ja vindràn altres capítols més engrescadors!!!

Us ho dec.

La Lola

CAPÍTOL 94.........LA LOLA "QUIMIOSA"

Hola flors

Ahir vaig fer la primera de la nova quimio.
Va durar tres hores i mitja. Es veu, que a banda de provocar els efectes secundaris, t'han de vigilar, durant aquestes hores, perque pot fer reacció mentre te la posen. D'aixó no en tenía ni idea. Ja preguntaré quina reacció pot fer. De moment , ahir no en va fer.
Les tres hores i mitja, ja ho veieu amb les fotos que us afageixo a baix, estirada perque asseguda el dolor no em permet estar.hi tanta estona, amb estris per llegir, escriure, menjar, beure o estar conectada , tot damunt la tauleta enganxada a la butaca i les bossetes de líquid (7) que van baixant gota a gota. Quantes gotes deuen baixar?
Tot més o menys igual que sempre.
Ara fins el 17 amb analítica i metge.
Mentre tant, ahir va ésser una tarda vomitosa i nauseabunda, aquesta nit ha anat força bé fins les 3. I de 4 a 8 també, i ara dijous al matí només sóc una de les persones més cansades del planeta. Aquest famós cansament post-quimio, que ningú sap d'on vé, ni cap on va, ni que "dallonsos" n'hem de fer.
Hauren de vigilar la sang també, que no és descafeïni molt i ja està.
La sensació és estranya: com si fos una cosa nova, no sé si perque m'ho he agafat així , al cap i a la fí, és el procés normal, que en principi farà la meva malaltía.
Deu ésser que no m'ho esperava.
I és que sempre tenim expectatives. És inevitable. I les meves aquesta vegada, potser eren massa altes.
Bé, de moment, ja iniciat aquest nou cicle de quimio, no penso baixar-les.
Que el llistó sigui alt.
Que el salt sigui valent i que les expectatives algun día és compleixin.
Apa, vaig a passar la ressaca tant bé com sàpiga i el cos m'ho permeti.

Cuideu-vos.

La Lola "quimiosa"

Petons!!

CAPÍTOL 93.......... EL 60 %....

Hola flors

Avui he anat a l'Hotel Trueta, analítica, i metge.
Dijous, el dia dels resultats, vaig pensar que l'endemà ja tornaría a ésser jo. Tant ràpida com sempre!!!
Doncs, no: encara no sóc jo. Encara el cap se'n va una i una altra vegada cap el futur, oblidant-se d'aquest present que és el que he de viure tant intensament com em vingui de gust.
Qué voleu que us digui? Els tumors del fetge (4) han crescut, els dels pulmons, que si eren o no eren, SÓN i també han crescut, i el tumor que tinc a la L4 pinça la columna vertebral i per aixó tinc tant de dolor.
Ja veieu quin panorama!!!
Hem de canviar de quimio. Ara em posaràn, dimecres serà la primera CARBÓ-PLATÍ-GENSITAVINA, una quimio que té com efectes secundaris, els vòmits i problemes amb les defenses i les plaquetes a la sang.
Justament el meu punt més feble.
Bé m'hauré de mentalitzar, ésser molt curosa amb les analítiques, no deixar-me fer quimios amb els paràmetres de la sang massa justos, i coses com aquestes... i lluitar, lluitar i lluitar.
Jo ho faré fins esgotar totes les meves forces: aixó sí que us ho garanteixo.
Però ara mateix, el dijous abans de plorar molt, emprenyar-me, i altres coses, li vaig preguntar a l'oncòloga, QUÉ PASSA QUE AIXÓ DE LA METÀSTASI NO PARA MAI?
I ella em va dir: NO, PER DEFINICIÓ LA METÀSTASI BUSCA CONSTANMENT, SENSE PAUSA, CÈL.LULES BONES PER ATACAR-LES.
I aquesta quimio nova, li vaig dir, quins resultats té fins ara amb les persones que fa temps que se la posen?
UN 60 % RESPON AMB UNA RALENTITZACIÓ O PARADA PARCIAL DE LA METÀSTASI, I UN  40 % NO.


Amics, coneguts, estimats, "blogueros" tots plegats feu el que volgueu espelmes, incens, resar, parlar, pedres, aigua, energía, vibracions: EL QUE VOLGUEU. Però aquesta vegada jo vull ésser del 60 %.

N'ESTIC BEN FARTA DEL 40%!!!!!!!!!!!!!!!
Sempre ho sóc, i ara ja n'estic cansada
Vull el meu percentatge positiu, que ja em toca, no?
I vull que m'ajudeu. Podreu?

Segur que sí

Jo , poc a poc, torno a ésser la Lola, amb ganes de viure tranquilament aquest dia a dia, que malgrat tot, estic molt contenta de viure.
Us estimo molt.
Ja us explicaré aquests productes químics nous com és porten.
A veure si fan bondat.

Una abraçada quimioteràpica per tots.


La Lola

CAPÍTOL 92......... NECESITO TEMPS....

Hola  flors


Avui he anat amb l'oncòloga.
Els resultats no han anat prou bé.
I jo necesito temps per processar.ho tot.
Per tornar a ésser jo .
Deixeu-me aquest dia d'avui per emprenyar-me, plorar, pensar perquè sóc de l'altra tant per cent...no el qe para la metàstasi: l'altra , i tot aquest tipus de coses.
Demà serà un altre día.
Demà potser tornaré a ésser la Lola...

Avui no tinc pas forces.
Cuideu-vos.
Fins aviat

CAPÍTOL 91..................L'ESPERA...........

Hola flors

Bona nit

Em penso que és la primera vegada que escric al blog a aquesta hora.
Estic en espera...
Dimarts em vaig reunir amb els dos radiolegs que porten el meu cas.
Tenim 10 sessions amb un mínim de radioteràpia per fer i poder eliminar aquest dolor que pateixo des de les festes de Nadal. Però els efectes secundaris són una mica forts. Les probabilitats de que passin són d'un cinquanta per cent. Ells em van fer la seva exposició dels fets. I després em van preguntar qué volía fer jo.
Jo els hi vaig dir que volía esperar demà dijous que tinc oncòloga. I així estic...esperant.
Demà tindré els resultats dels marcadors tumorals i els resultats de les proves que m'han fet aquests díes.
Ara fa molt temps que no em feien proves i sempre els dos dies abans de saber els resultats, em costa molt de controlar el meu estat nerviós i anímic. Estic histèrica: la part racional deixa de funcionar, i el meu estat és realment així: d' esperar....
Esperar que tot surti bé, i que pogui fer el que vaig contestar als radiolegs quan em van preguntar qué volía fer:
FER UNES SESSIONS DE QUIMIO, CONTINUAR AMB LA MEDICACIÓ  I DONAR UNA OPORTUNITAT A QUE DESAPAREGUI EL DOLOR, SENSE HABER DE FER RADIOTERÀPIA AMB UNS EFECTES SECUNDARIS, QUE PODRIEN CONDICIONAR-ME LA MEVA QÜALITAT DE VIDA D'UNA MANERA IRREVERSIBLE.

Aixó és el que vull fer. Però aixó depent de com estigui el fetge, els pulmons, i altres minucies que demà sabrem.
ESPERO que tot vagi bé....
Ara mateix tot són dubtes i cabòries...
Ens hi passem moltes estones a la  nostra vida esperant...no trobeu?

Demà us diré....
Apa, bona nit flors

La Lola que espera

CAPÍTOL 90..........PUNTS I PUNTETS.......

Hola flors

Aquesta setmana, he tingut dentista, per mirar els efectes secundaris d'un dels medicaments de la "quimio", visita amb el ràdioleg, Tac abdominal, pulmonar i del fetge. Tac de simulació de radioteràpia, visita amb l'infermer de ràdio i ja està.
La propera setmana, tinc visita que hem posposat de dilluns a dijous amb la meva oncòloga, perque creiem que el Tac que va demanar ella no estarà informat el dilluns, i el dimarts visita amb el ràdioleg.
Tot aixó per veure, com està el cos i quina és l'estràtegia que hem de seguir a partir de ara.
Pel que fa a la meva personeta, continuo amb un descans gairebé absolut, amb bon estat d'ànim, i esperant la setmana vinent a veure què...i amb menys dolor, per sort!!!!
Pels que no heu fet mai radioteràpia, us preguntareu que és un Tac de simulació de radioteràpia.
Doncs estàs més o menys uns vint minutets, dins de la màquina del Tac, amunt i avall, i amb un llençol que et fan patinar d'un costat a l'altra del cos, i et marquen en el cos uns punts de tatuatge, que conjuntament amb d'altres coordenades, serveixen perque les radiacions siguin el més estrictament precises possibles.
Jo de punts d'aquests de tatuatge, en tinc 12.
Moltes vegades he pensat que a partir d'un d'aquests punts, podría fer-me algun dibuixet en algun lloc de la meva pell, per fer.ho tot plegat una mica mé divertit.
De possibilitats, en tinc, eh? Perque els 12 estàn molt ben repartidets.
Ja ho veurem...
Per altra banda aquesta setmana vinent és produirà una d'aquelles situacions, en la que has de decidir. Decidir, amb els elements que tens, eh? Perque de garanties no n'hi han gairebé cap en el món del càncer.
Fem radioteràpia per eliminar o tractar d'eliminar aquest gran dolor? O no? Perque no tenim cap garantía que els efectes secundaris a mig plaç siguin força lamentables?
Hi estic acostumada a prendre decisions, però sempre són dies durs de donar moltes voltes i juntament amb l'equip mèdic, evaluar.ho tot.
Crec que ja he prés una decisió, personalment. Però vull escoltar que m'han de dir la propera setmana.
Jo crec que abans de fer radioteràpia, intentaré provar si amb algunes sessions de quimio i continuant uns dies amb la medicació, podem treure aquest dolor de sobre, i tornar a planterjar-nos una vida amb un mínim de qüalitat.
No ho sé...ja ho veurem...també depend del resultat del fetge i els pulmons...

Mentre tant, flors, qui ho havia de dir!!! en faig uns altres de punts o puntets, més o menys ben fets: la mitja!!
Jo, la Lola, fent mitja!! No ho hagués dit mai.
Si és que al final tot és tracta de punts: de sutura, suspensius, de tatuatge, de mitja, de dolor...........punts que et lliguen a la vida i puntets que et lliguen als cors....

Mireu que fatal que ho faig:

Però m'ho passo bé, eh???

Quants punts em doneu per aquesta obra artesanal? Va......sigueu bons!!!

Petons i cuideu-vos: puntals meus!!

La Lola puntual