dimecres, 2 d’octubre del 2013
CAPITOL 73. QUIMIO I ELS DOS DE TV3
Hola flors
Avui dimecres, nova quimio. M'ha tocat la butaca 15 de l'Hospital de día 2, i he decidit fer-ne bon ús , i demanar que em posessin la cadira en posició horitzontal...i a dormir. Una horeta dormint, i una horeta lleguint. Bé, no? Ara a deixar anar la toxicitat tant aviat com sigui posible.
En el capítol 72, us parlava de dos programes de TV3.
Un és el famós "Oh hapy day". Concurs de corals diuen. Jo els he vist els dos programes que s'han emés fins ara i us he de dir que evidenment entenc que és un programa de televisió i que el seu primer deure segur que és l'entreteniment. En aquest sentit, he de dir que em penso que és l'únic objectiu que assoleixen.
El caos mental que tens després de veure aquest programa és de pronóstic reservat.
Els que ballen, que no ballin, els que están quiets que és moguin. Les cançons, una té una dificultat 1 i l'altre 10. Els vestits que tria el programa pels cors n'hi han que són per assasinar-los directament. Conserveu l'essència, però canvieu 50 coses, no, no no canvieu mai. Balleu, però desafineu tant com volgueu. No, entendre les cançons, és una causa menor, si no és vocalitza no passa rés...És un concurs amateur, però hi ha un Cor semi-professional: Deudeveu. (Per mi els millors) Canten coses molt difícils, i normalment afinats, trasmeten i és mouen com angels. Però dels seus integrants n'hi han que han fet musicals professionals i sèries a TV3. O tots o cap no?
I després hi ha lo de la llagrimeta i les emocions. N'hi ha per tant? Tanta pell de gallina, tant plorar?
Jo segur que sóc d'un altre planeta, però a banda de desitjar a tots els companys i companyes de cors que s'ho passin tant bé com sàpiguen i és diverteixin amb aquesta nova experiencia per a ells, que estic segura que hi posen tot el que saben, de la resta no m'interessa rés. Aquests cors no són representatius de la majoria de cors de Catalunya, i a més agafar uns angelets com "Geriona" i els de Tortosa, i volguer-los canviar, quan són els que, fora dels Deudeveu, empasten, afinen i canten veritablement com bons cors, només ho entenc, en nom d'una televisió d'entreteniment, sense gairebé cap més objectiu.
A l'altra banda de l'oceà hi ha "El foraster". No n'esperava gaire d'aquest programa, perque en Quim Masferrer, no és un actor-còmic-presentador, que m'agradi massa.
El vaig veure, però, sense prejudicis. Sempre intento fer.ho amb tot.
He de dir que és un dels millors programes de televisió que he vist darrerament i que us recomano efusivament.
Aquest també et distreu, que és bàsicament el que fa "Oh hapy day" però a més, t'emociona de debó, està fet amb una sensibilitat increíble, el presentador troba el seu punt just. Deixa fer, i fa. El muntatge, la fotografía, el tempo, els personatges del poble que visita durant dos dies "el foraster" molt ben triats. Els silencis, les petites pauses per a saborejar l'essència de poble...la crítica en la seva justa mesura. Genial. Els vaig felicitar personalment a través d'un mail. I us recomano que trobeu 35 minuts de la vostra vida per recuperar aquest programa, que en el seu primer capítol va ésser dedicat al poble de Benifallet.
Felicitats Quim. Vaig molt faltada de trovar 35 minuts enriquidors i que et deixin amb tant bon gust de boca.
Flors, mireu aquest programa. Per cert avui fant la segona entrega. (És una ordre)
Apa, cuideu-vos.
La Lola televisiva
dilluns, 30 de setembre del 2013
CAPITOL 72. EL DOLOR I LA RESSONÀNCIA
Hola flors
Dimecres passat vaig fer quimio. I no sé perque, la nit de dimecres a dijous i la de dijous a divendres, vaig dormir 3 hores cadascuna. La segona va ésser especialment dura: tenía com un "alien" a dins el cos que m'impossibilitava estar quieta.
Després d'aixó, el divendres em van fer una ressonància a la Clínica Girona, amb una màquina oberta, que per ésser oberta, hi estàs tres vegades més que en una ressonància normal. Conclusió: 2 hores i mitja amb el cos absolutament quiet, de tal manera que quan vaig sortir, no sé si el cos era cos encara, o ja era una cosa rara.
A partir d'aquí i d'aixó que us explico, el divendres i el dissabte van ésser dos dels dies que recordo amb més dolor de la meva vida.
Jo ja no tenía rés més per fer. No em podía moure, no podía ni respirar, morfina per aquí, calmants per allà, un estat de confusió total.
El diumenge vaig millorar, i avui he sortit del niu.
Dimecres passat vaig tenir hora amb la psicooncòloga, i em va dir, degut a una experiència que ha tingut ella, MORIR.SE ÉS MOLT FÀCIL , DOLORS, ÉS UN SOSPIR...
Efectivament, morir.se , és molt fàcil, és un sospir...i de vegades viure és molt difícil...no és cap sospir.
Ei!!! que ja he sortit del niu, eh????
Deixeu-me refer com un ocellet i parlarem del OHD i d' El Foraster.
Són dos programes de TV3 : un gairebé per oblidar i l'altra per recordar tota la vida.
Va aneu pensant fins el proper capítol quin és quin.
Petons i abraçades.
La Lola adolorida
Dimecres passat vaig fer quimio. I no sé perque, la nit de dimecres a dijous i la de dijous a divendres, vaig dormir 3 hores cadascuna. La segona va ésser especialment dura: tenía com un "alien" a dins el cos que m'impossibilitava estar quieta.
Després d'aixó, el divendres em van fer una ressonància a la Clínica Girona, amb una màquina oberta, que per ésser oberta, hi estàs tres vegades més que en una ressonància normal. Conclusió: 2 hores i mitja amb el cos absolutament quiet, de tal manera que quan vaig sortir, no sé si el cos era cos encara, o ja era una cosa rara.
A partir d'aquí i d'aixó que us explico, el divendres i el dissabte van ésser dos dels dies que recordo amb més dolor de la meva vida.
Jo ja no tenía rés més per fer. No em podía moure, no podía ni respirar, morfina per aquí, calmants per allà, un estat de confusió total.
El diumenge vaig millorar, i avui he sortit del niu.
Dimecres passat vaig tenir hora amb la psicooncòloga, i em va dir, degut a una experiència que ha tingut ella, MORIR.SE ÉS MOLT FÀCIL , DOLORS, ÉS UN SOSPIR...
Efectivament, morir.se , és molt fàcil, és un sospir...i de vegades viure és molt difícil...no és cap sospir.
Ei!!! que ja he sortit del niu, eh????
Deixeu-me refer com un ocellet i parlarem del OHD i d' El Foraster.
Són dos programes de TV3 : un gairebé per oblidar i l'altra per recordar tota la vida.
Va aneu pensant fins el proper capítol quin és quin.
Petons i abraçades.
La Lola adolorida
dimarts, 24 de setembre del 2013
CAPITOL 71. LES VACANCES, BCN, I LA TORNADA
Hola flors
Les mini-vacances de 12 dies les vaig passar a Barcelona. Vaig tenir, per diverses circumstàncies , el privilegi de veure amb una guia excepcional, la Biblioteca Nacional de Catalunya. Realment un edifici tant en la seva forma com en el seu fons que val la pena visitar. Us ho recomano. En aquest marc imcomparable, actuaven uns mariachis de Jalisco, Guadalajara, Mèxic. Realment ens ho vam passar molt i molt bé. I aquella tarda de dimarts passat, a més no tenía gens de dolor. Mèxic és va tornar a portar bé amb mi, i va ésser una vetllada molt especial. Una petita mostra...
Les mini-vacances de 12 dies les vaig passar a Barcelona. Vaig tenir, per diverses circumstàncies , el privilegi de veure amb una guia excepcional, la Biblioteca Nacional de Catalunya. Realment un edifici tant en la seva forma com en el seu fons que val la pena visitar. Us ho recomano. En aquest marc imcomparable, actuaven uns mariachis de Jalisco, Guadalajara, Mèxic. Realment ens ho vam passar molt i molt bé. I aquella tarda de dimarts passat, a més no tenía gens de dolor. Mèxic és va tornar a portar bé amb mi, i va ésser una vetllada molt especial. Una petita mostra...
Vaig comprar un barret autèntic de mariachi de gala, perque les vegades que he estat a Mèxic, no l'he pogut dur a la maleta, per una qüestió d'espai, vaig menjar una xocolata amb xurros, a una xocolatería del carrrer Petrixol, vaig anar a veure el Mercat del Born, vaig sopar a la Barceloneta, i sobre tot vaig estar amb els meus amics, amb qui vam fer petar la xerrada, que ben bé que va anar.
Ahir dilluns em tocava analítica, visita i psicooncòloga, per aquest ordre. En la visita la meva metgessa em diu que han pujat els marcadors de 230 a 280, i que aixó, pot ésser (Pot ésser!!) normal, perque fa més de quinze dies que tinc molt dolor, i se suposa que dos dels tumors que tinc als ossos , el de la L4 i el del Sacra, estan emprenyant altra vegada. De moment, demà quimio, dimecres vinent també si l'analítica ho permet, divendres ressonància (oberta) a la columna, per veure si els dos angelets d'aprop del cul, estan acompanyats per d'altres habitants de l'esquena o no, la setmana vinent Tac, per veure que fan els convidats del fetge, i el dia 7 resultat de tot plegat, i ens tornem a veure. Carai!!! quina manera més divertida de tornar de les mini-vacances. A més pauta de medicament per treure el dolor, mentre dura tot aquest merder, a la que jo hi he afegit la meva amiga morfineta, perque aixó no hi ha qui ho suporti. I després visita amb la psicooncòloga, que ha tornat després d'una baixa d'uns quants mesos, cosa que agraiexo molt, perqué veura-la de tant en tant, em fa bé. Li explico les meves penes, com fan els mexicans a les barres de les cantines, amb la diferència que nosaltres no tenim ni barra, ni cantina, ni tequila...en fí ja diuen que no és pot tenir tot en aquesta vida.
A tot aixó, porto dos sessions de Shiatsu, que de moment m'agraden . Ja us aniré explicant com evolucionen perque penso continuar.
I res, com diuen la gent que no te gaire res a dir, que és el meu cas avui...COM ESTÀS? ...MIRA, VAIG TIRANT...
Doncs, aixó flors, vaig tirant...i demà serà un altre dia, que aixó també és diu molt.
Apa , sigueu moderadament feliços.
La Lola
dissabte, 14 de setembre del 2013
CAPÍTOL 70.2 EL SEGON DIA DE "VACANCES" I ELS POEMES...
Hola flors
Avui ja és el segon dia de les mini-vacances de 12 que m'han donat.
Ahir , la veritat és que em vaig trobar més bé, i vaig voltar molt. A banda dels projectes dels que ja us vaig parlar en el capítol 69, em vaig fer el propòsit de repassar-me el blog, o el meu llibre en capítols en forma de blog, o com li volgueu dir.
De la mateixa manera que el meu blog ha anat fent camí, també ho han fet en forma de poemes, els comentaris, del que jo em penso que em deixa dir que és el meu amic Ramon. Al menys, jo el sento i el considero així.
Els meus capítols són, en certa manera una experiència de vida, els seus poemes són,en certa manera, buscar la relació de la meva experiència i com la visc, amb la poesía.Sabeu que aixó és molt difícil? I que has de tenir un coneixement força profund de la poesía catalana?
En tot cas, he vist, que de la mateixa manera que jo feia camí en el blog, ho feien els poemes, que en forma de comentari posava en Ramon. I a mí, particularment, m'ha anat molt bé, per varis motius: En primer lloc, perque m'estimo la poesía i la llegueixo des de fa temps, i en segon lloc perque és en mig d'aquestes lletres , paraules, línees, en forma de poemes, on hi trobo la representació màxima de les coses que sento, les que em passen pel cap, les que jo mateixa diría i no sabría expressar ...i també perque aprenc a coneixer de mica en mica, que és com m'agrada fer.ho a mi, poetes catalans amb més profunditat, o fins i tot algún que no coneixia.
Mira per on, en teniu dos al preu d'un: La meva experiència , de vegades joliua, de vegades tristoia, sempre honesta i de cor, del meu estat físic i mental i de la meva malaltía, i la meravella de poder llegir poemes i a poetes del més variat i interessant de la Poesía Catalana.
El que m'agrada més , és que sempre hi ha un lligam entre una cosa i l'altra. I aixó em reconforta i m'ajuda.
Us convido, a llegir els comentaris, on hi trobareu els poemes, i a gaudir d'un art, moltes vegades oblidat, en el que les paraules i expressions prenen mils de sentits, depent del moment, depent de l'estat d'ànim, depent de tantes coses, que fan que per moltes vegades que tornis a llegir un poema, sempre hi trobaràs un sentit nou o un sentiment diferent.
Gràcies Ramon per aquests regals tant especials.
I avui, dia del que espero disfrutar i que disfrute.ho us en regalo un jo de poema, amb música inclosa. Un que des de fa molts anys m'acompanya i que espero que en gaudiu.
QUINA GRUA EL MEU ESTEL,
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono el cordill tota mida,
i l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella el vent!
cabell desfet de l'amiga.
Amiga del dolç turmell.
-Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil.la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
-que el mariner ja sospira.
Joan Salvat-Papasseit. "Quina grua el meu estel"
Bé, espero que en algún lloc aparegui la cançó que en va fer en Joan Manuel Serrat. Serà en el capítol 71? No. És en el capítol 70.1 Ni el meu nivell d'informàtica ni el de poesía, veieu que és molt alt!!
Què hi farem!! Vaig progressant adequadament, o no?
Apa, a poc a poc, sigueu feliços!
La Lola
Avui ja és el segon dia de les mini-vacances de 12 que m'han donat.
Ahir , la veritat és que em vaig trobar més bé, i vaig voltar molt. A banda dels projectes dels que ja us vaig parlar en el capítol 69, em vaig fer el propòsit de repassar-me el blog, o el meu llibre en capítols en forma de blog, o com li volgueu dir.
De la mateixa manera que el meu blog ha anat fent camí, també ho han fet en forma de poemes, els comentaris, del que jo em penso que em deixa dir que és el meu amic Ramon. Al menys, jo el sento i el considero així.
Els meus capítols són, en certa manera una experiència de vida, els seus poemes són,en certa manera, buscar la relació de la meva experiència i com la visc, amb la poesía.Sabeu que aixó és molt difícil? I que has de tenir un coneixement força profund de la poesía catalana?
En tot cas, he vist, que de la mateixa manera que jo feia camí en el blog, ho feien els poemes, que en forma de comentari posava en Ramon. I a mí, particularment, m'ha anat molt bé, per varis motius: En primer lloc, perque m'estimo la poesía i la llegueixo des de fa temps, i en segon lloc perque és en mig d'aquestes lletres , paraules, línees, en forma de poemes, on hi trobo la representació màxima de les coses que sento, les que em passen pel cap, les que jo mateixa diría i no sabría expressar ...i també perque aprenc a coneixer de mica en mica, que és com m'agrada fer.ho a mi, poetes catalans amb més profunditat, o fins i tot algún que no coneixia.
Mira per on, en teniu dos al preu d'un: La meva experiència , de vegades joliua, de vegades tristoia, sempre honesta i de cor, del meu estat físic i mental i de la meva malaltía, i la meravella de poder llegir poemes i a poetes del més variat i interessant de la Poesía Catalana.
El que m'agrada més , és que sempre hi ha un lligam entre una cosa i l'altra. I aixó em reconforta i m'ajuda.
Us convido, a llegir els comentaris, on hi trobareu els poemes, i a gaudir d'un art, moltes vegades oblidat, en el que les paraules i expressions prenen mils de sentits, depent del moment, depent de l'estat d'ànim, depent de tantes coses, que fan que per moltes vegades que tornis a llegir un poema, sempre hi trobaràs un sentit nou o un sentiment diferent.
Gràcies Ramon per aquests regals tant especials.
I avui, dia del que espero disfrutar i que disfrute.ho us en regalo un jo de poema, amb música inclosa. Un que des de fa molts anys m'acompanya i que espero que en gaudiu.
QUINA GRUA EL MEU ESTEL,
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono el cordill tota mida,
i l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella el vent!
cabell desfet de l'amiga.
Amiga del dolç turmell.
-Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil.la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
-que el mariner ja sospira.
Joan Salvat-Papasseit. "Quina grua el meu estel"
Bé, espero que en algún lloc aparegui la cançó que en va fer en Joan Manuel Serrat. Serà en el capítol 71? No. És en el capítol 70.1 Ni el meu nivell d'informàtica ni el de poesía, veieu que és molt alt!!
Què hi farem!! Vaig progressant adequadament, o no?
Apa, a poc a poc, sigueu feliços!
La Lola
dijous, 12 de setembre del 2013
CAPÍTOL 69. LA CADIRA DE RODES
Hola flors.
Tinc el servei d'ambulàncies activat, perque quan has d'anar setmana sí, setmana també a l'hotel Trueta, i de vegades més d'un dia , i hi has de ser.hi moltes hores, no hi ha familia ni amics als que vulgui sotmetre a aquest suplici.
Quan vaig avisar l'ambulància per avui dia 12,em van dir : estigues preparada a partir de tres quarts de set del matí. A dos quarts m'han trucat el timbre i eren ells. Hem entrat a l'hotel a les set del matí. Les cadires i la recepció de l'I.C.O. encara no hi eren.
Cap a tres quarts de vuit, m'han fet l'analítica. Li he dit a l'infermera: avui necesito parlar amb el meu metge o bé amb el que estigui de güardia, sigui quin sigui el resultat de l'analítica. He tingut molt mala setmana i estic molt cansada. Ella m'ha dit, que primer anés a esmortzar i després em passes per les consultes i demanés per la secretària de la meva oncòloga, que ella s'encarregava d'avisar-la. Així ho he fet, i a tres quarts de nou he anat a consultes. La "secre" m'ha dit: Dolors la teva oncòloga no hi és avui, torna a baixar a Hospital de dia i parla amb l'infermera a veure qué feu. Torno amb l'infermera i em diu: Dolors esperem el resultat de l'analítica i llavors , depen del mateix, farem una cosa o altra. Jo vaig per sortir de l'hospital de dia 1, i em diu l'infermera: no , no marxis, quedat aquí que tindràs una espera més confortable. Al cap d'una estona ha vingut la cap d'infermeres per dir-me que ella mateixa vindría cap a quarts d'onze a donar-me els resultats de l'analítica. A un quart, ha vingut i m'ha dit que el resultat de l'analítica no era dolent, i que inmediatament em vindrien a buscar amb una cadira de rodes, perque no em cansés, i em portarien a consultes on em visitaría l'adjunta de la meva oncòloga. Per un moment m'he quedat molt tallada quan m'han dit que em portaríen amb una cadira de rodes. Però he pensat que després de pendre's la molèstia de fer les gestions, no calía dir que no. I Dolors, Ramon i cadira de rodes cap a consultes, per l'exterior de l'hotel, amb el vent a la cara i la mar de descansada. En Ramon m'ha dit que si els que van fer els afores de l'hotel , haguessin d'anar o portar una cadira de rodes, no l'haguessin fet de la manera que és. I he pensat que tenía molta raó. El sotracs són importants!!
La visita ha sigut llarga i l'adjunta m'ha repassat de dalt a baix, per descartar coses importants, i ens hem repassat l'analítica. Per dir-vos que és la millor analítica en temps. Un cop descartats altres factors físics, hem sigut al nucli del problema del meu cansament: ESTIC CANSADA.
Aques estiu, comptava, en fer vacances, estava de dol, porto cap a vint sessions de quimio seguides, mentalment porto una feinada important per d'altres asumptes pesonals, etc, etc.
Les quimios, els tumors als ossos, i els efectes secundaris d'altres medicaments que prenc, provoquen dolor muscular i articular. Aixó afegit al baix tó muscular que tinc contribueix, juntament amb l'estat mental de CANSAMENT, a estar efectivament físicament cansada.
Sol.lució: mini-vacances.
La meva vida en aquests moments no depen d'una quimio, i ara mateix necesito no anar a l'hotel Trueta durant uns quants dies. I he aconseguit vacances fins el 23 de Setembre. No vull sentir a parlar de l'hotel, de cadires, d'infermeres, de quimios, ni de rés que faci olor médic. Els estimo molt, però necesito una petita distància.
Ho enteneu,no?
I llavors, s'han produït tres d'aquelles petites coses que la gent normal en diu casualitats i que un munt de persones em diem d'una altra manera. (Aixó ja en parlarem un altre dia)
Aquestes 3 casualitats, 2 de petites i 1 de grossa han sigut:
1. Quan he sortit de la visita m'esperava el meu conductor preferit de cadira de rodes F1, en Ramon, que m'ha tornat al punt de trobada: l'Hospital de dia 1.
2. Quan he sigut a l'Hospital de dia 1, la meva ambulància SUPER-PUNTUAL, per art de màgia m'estava esperant per portar-me a La Bisbal.
3.Quan he sigut a casa, miro el mail i CASUALITAT NÚMERO 3 IMPORTANT: tenía un mail,de la meva neboda, convidant-me a un concert que fan el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya, el baríton Germán Olvera, i el mariachi Esencia de Jalisco dins del marc "Festival Barcelona Vive México 2013.
Com compendreu, jo que moltes vegades us he dit que sóc meitat mexicana, meitat catalana, he sigut la persona més feliç de La Bisbal en aquest moment, i he pensat que aixó era el primer pas per fer la "remontada".O sigui que cap a Barcelona la propera setmana, per aprofitar, a banda de México uns dies per veure exposicions, passejar i anar al Mercat del Born, i posar més terra de distància amb Girona...per uns dies eh?
Ja hi diuen els entesos : QUE VIVA MÉXICO, CABRONES !!!!
Tinc el servei d'ambulàncies activat, perque quan has d'anar setmana sí, setmana també a l'hotel Trueta, i de vegades més d'un dia , i hi has de ser.hi moltes hores, no hi ha familia ni amics als que vulgui sotmetre a aquest suplici.
Quan vaig avisar l'ambulància per avui dia 12,em van dir : estigues preparada a partir de tres quarts de set del matí. A dos quarts m'han trucat el timbre i eren ells. Hem entrat a l'hotel a les set del matí. Les cadires i la recepció de l'I.C.O. encara no hi eren.
Cap a tres quarts de vuit, m'han fet l'analítica. Li he dit a l'infermera: avui necesito parlar amb el meu metge o bé amb el que estigui de güardia, sigui quin sigui el resultat de l'analítica. He tingut molt mala setmana i estic molt cansada. Ella m'ha dit, que primer anés a esmortzar i després em passes per les consultes i demanés per la secretària de la meva oncòloga, que ella s'encarregava d'avisar-la. Així ho he fet, i a tres quarts de nou he anat a consultes. La "secre" m'ha dit: Dolors la teva oncòloga no hi és avui, torna a baixar a Hospital de dia i parla amb l'infermera a veure qué feu. Torno amb l'infermera i em diu: Dolors esperem el resultat de l'analítica i llavors , depen del mateix, farem una cosa o altra. Jo vaig per sortir de l'hospital de dia 1, i em diu l'infermera: no , no marxis, quedat aquí que tindràs una espera més confortable. Al cap d'una estona ha vingut la cap d'infermeres per dir-me que ella mateixa vindría cap a quarts d'onze a donar-me els resultats de l'analítica. A un quart, ha vingut i m'ha dit que el resultat de l'analítica no era dolent, i que inmediatament em vindrien a buscar amb una cadira de rodes, perque no em cansés, i em portarien a consultes on em visitaría l'adjunta de la meva oncòloga. Per un moment m'he quedat molt tallada quan m'han dit que em portaríen amb una cadira de rodes. Però he pensat que després de pendre's la molèstia de fer les gestions, no calía dir que no. I Dolors, Ramon i cadira de rodes cap a consultes, per l'exterior de l'hotel, amb el vent a la cara i la mar de descansada. En Ramon m'ha dit que si els que van fer els afores de l'hotel , haguessin d'anar o portar una cadira de rodes, no l'haguessin fet de la manera que és. I he pensat que tenía molta raó. El sotracs són importants!!
La visita ha sigut llarga i l'adjunta m'ha repassat de dalt a baix, per descartar coses importants, i ens hem repassat l'analítica. Per dir-vos que és la millor analítica en temps. Un cop descartats altres factors físics, hem sigut al nucli del problema del meu cansament: ESTIC CANSADA.
Aques estiu, comptava, en fer vacances, estava de dol, porto cap a vint sessions de quimio seguides, mentalment porto una feinada important per d'altres asumptes pesonals, etc, etc.
Les quimios, els tumors als ossos, i els efectes secundaris d'altres medicaments que prenc, provoquen dolor muscular i articular. Aixó afegit al baix tó muscular que tinc contribueix, juntament amb l'estat mental de CANSAMENT, a estar efectivament físicament cansada.
Sol.lució: mini-vacances.
La meva vida en aquests moments no depen d'una quimio, i ara mateix necesito no anar a l'hotel Trueta durant uns quants dies. I he aconseguit vacances fins el 23 de Setembre. No vull sentir a parlar de l'hotel, de cadires, d'infermeres, de quimios, ni de rés que faci olor médic. Els estimo molt, però necesito una petita distància.
Ho enteneu,no?
I llavors, s'han produït tres d'aquelles petites coses que la gent normal en diu casualitats i que un munt de persones em diem d'una altra manera. (Aixó ja en parlarem un altre dia)
Aquestes 3 casualitats, 2 de petites i 1 de grossa han sigut:
1. Quan he sortit de la visita m'esperava el meu conductor preferit de cadira de rodes F1, en Ramon, que m'ha tornat al punt de trobada: l'Hospital de dia 1.
2. Quan he sigut a l'Hospital de dia 1, la meva ambulància SUPER-PUNTUAL, per art de màgia m'estava esperant per portar-me a La Bisbal.
3.Quan he sigut a casa, miro el mail i CASUALITAT NÚMERO 3 IMPORTANT: tenía un mail,de la meva neboda, convidant-me a un concert que fan el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya, el baríton Germán Olvera, i el mariachi Esencia de Jalisco dins del marc "Festival Barcelona Vive México 2013.
Com compendreu, jo que moltes vegades us he dit que sóc meitat mexicana, meitat catalana, he sigut la persona més feliç de La Bisbal en aquest moment, i he pensat que aixó era el primer pas per fer la "remontada".O sigui que cap a Barcelona la propera setmana, per aprofitar, a banda de México uns dies per veure exposicions, passejar i anar al Mercat del Born, i posar més terra de distància amb Girona...per uns dies eh?
Ja hi diuen els entesos : QUE VIVA MÉXICO, CABRONES !!!!
Apa, sigueu feliços!!!
dimarts, 10 de setembre del 2013
CAPÍTOL 68. CANTAR ... I LA CORTISONA
Hola flors
El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?
El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?
Sigueu feliços i mengeu perdiços i CANTEU!!! ni que sigui a la dutxa!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)