CAPITOL 71. LES VACANCES, BCN, I LA TORNADA

Hola flors

Les mini-vacances de 12 dies les vaig passar a Barcelona. Vaig tenir, per diverses circumstàncies , el privilegi de veure amb una guia excepcional, la Biblioteca Nacional de Catalunya. Realment un edifici tant en la seva forma com en el seu fons que val la pena visitar. Us ho recomano. En aquest marc imcomparable, actuaven uns mariachis de Jalisco, Guadalajara, Mèxic. Realment ens ho vam passar molt i molt bé. I aquella tarda de dimarts passat, a més no tenía gens de dolor. Mèxic és va tornar a portar bé amb mi, i va ésser una vetllada molt especial. Una petita mostra...

Vaig comprar un barret autèntic de mariachi de gala, perque les vegades que he estat a Mèxic, no l'he pogut dur a la maleta, per una qüestió d'espai, vaig menjar una xocolata amb xurros, a una xocolatería del carrrer Petrixol, vaig anar a veure el Mercat del Born, vaig sopar a la Barceloneta, i sobre tot vaig estar amb els meus amics, amb qui vam fer petar la xerrada, que ben bé que va anar.                                                       

Ahir dilluns em tocava analítica, visita i psicooncòloga, per aquest ordre. En la visita la meva metgessa em diu que han pujat els marcadors de 230 a 280, i que aixó, pot ésser  (Pot ésser!!) normal, perque fa més de quinze dies que tinc molt dolor, i se suposa que dos dels tumors que tinc als ossos , el de la L4 i el del Sacra, estan emprenyant altra vegada. De moment, demà quimio, dimecres vinent també si l'analítica ho permet,  divendres ressonància (oberta) a la columna, per veure si els dos angelets d'aprop del cul, estan acompanyats per d'altres habitants de l'esquena o no, la setmana vinent Tac, per veure que fan els convidats del fetge, i el dia 7 resultat de tot plegat, i ens tornem a veure. Carai!!! quina manera més divertida de tornar de les mini-vacances. A més pauta de medicament per treure el dolor, mentre dura tot aquest merder, a la que jo hi he afegit la meva amiga morfineta, perque aixó no hi ha qui ho suporti.                                             I després visita amb la psicooncòloga, que ha tornat després d'una baixa d'uns quants mesos, cosa que agraiexo molt, perqué veura-la de tant en tant, em fa bé. Li explico les meves penes, com fan els mexicans a les barres de les cantines, amb la diferència que nosaltres no tenim ni barra, ni cantina, ni tequila...en fí ja diuen que no és pot tenir tot en aquesta vida.                                                                                               

A tot aixó, porto dos sessions de Shiatsu, que de moment m'agraden . Ja us aniré explicant com evolucionen perque penso continuar.                                                                                                                              

I res, com diuen la gent que no te gaire res a dir, que és el meu cas avui...COM ESTÀS? ...MIRA, VAIG TIRANT...                                                                                                                                                  

Doncs, aixó flors, vaig tirant...i demà serà un altre dia, que aixó també és diu molt.                                        

Apa , sigueu moderadament feliços.                                                                                                             

La Lola

CAPÍTOL 70.2 EL SEGON DIA DE "VACANCES" I ELS POEMES...

Hola flors

Avui ja és el segon dia de les mini-vacances de 12 que m'han donat.
Ahir , la veritat és que em vaig trobar més bé, i vaig voltar molt. A banda dels projectes dels que ja us vaig parlar en el capítol 69, em vaig fer el propòsit de repassar-me el blog, o el meu llibre en capítols en forma de blog, o com li volgueu dir.
De la mateixa manera que el meu blog ha anat fent camí, també ho han fet en forma de poemes, els comentaris, del que jo em penso que em deixa dir que és el meu amic Ramon. Al menys, jo el sento i el considero així.
Els meus capítols són, en certa manera una experiència de vida, els seus poemes són,en certa manera, buscar la relació de la meva experiència i com la visc, amb la poesía.Sabeu que aixó és molt difícil?  I que has de tenir un coneixement força profund de la poesía catalana?
En tot cas, he vist, que de la mateixa manera que jo feia camí en el blog, ho feien els poemes, que en forma de comentari posava en Ramon. I a mí, particularment, m'ha anat molt bé, per varis motius: En primer lloc, perque m'estimo la poesía i la llegueixo des de fa temps, i en segon lloc perque és en mig d'aquestes lletres , paraules, línees, en forma de poemes, on hi trobo la representació màxima de les coses que sento, les que em passen pel cap, les que jo mateixa diría i no sabría expressar ...i també perque aprenc a coneixer de mica en mica, que és com m'agrada fer.ho a mi, poetes catalans amb més profunditat, o fins i tot algún que no coneixia.
Mira per on, en teniu dos al preu d'un: La meva experiència , de vegades joliua, de vegades tristoia, sempre honesta i de cor, del meu estat físic i mental i de la meva malaltía, i la meravella de poder llegir poemes  i a poetes del més variat i interessant de la Poesía Catalana.
El que m'agrada més , és que sempre hi ha un lligam entre una cosa i l'altra. I aixó em reconforta i m'ajuda.
Us convido, a llegir els comentaris, on hi trobareu els poemes, i a gaudir d'un art, moltes vegades oblidat, en el que les paraules i expressions prenen mils de sentits, depent del moment, depent de l'estat d'ànim, depent de tantes coses, que fan que per moltes vegades que tornis a llegir un poema, sempre hi trobaràs un sentit nou o un sentiment diferent.
Gràcies Ramon per aquests regals tant especials.

I avui, dia del que espero disfrutar i que disfrute.ho us en regalo un jo de poema, amb música inclosa. Un que des de fa molts anys m'acompanya i que espero que en gaudiu.

QUINA GRUA EL MEU ESTEL,

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant
dono el cordill tota mida,
i l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella el vent!
cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolç turmell.
-Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil.la.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta i mira
que et prendrà l'amor senyor
-que el mariner ja sospira.

Joan Salvat-Papasseit. "Quina grua el meu estel"

Bé, espero que en algún lloc aparegui la cançó que en va fer en Joan Manuel Serrat. Serà en el capítol 71? No. És en el capítol 70.1 Ni el meu nivell d'informàtica ni el de poesía, veieu que és molt alt!!
Què hi farem!! Vaig progressant adequadament, o no?

Apa, a poc a poc, sigueu feliços!

La Lola

CAPÍTOL 70. 1 JOAN MANUEL SERRAT. QUINA GRUA EL MEU ESTEL

CAPÍTOL 69. LA CADIRA DE RODES

Hola flors.

Tinc el servei d'ambulàncies activat, perque quan has d'anar setmana sí, setmana també a l'hotel Trueta, i de vegades més d'un dia , i hi has de ser.hi moltes hores, no hi ha familia ni amics als que vulgui sotmetre a aquest suplici.
Quan vaig avisar l'ambulància per avui dia 12,em van dir : estigues preparada a partir de tres quarts de set del matí. A dos quarts m'han trucat el timbre i eren ells. Hem entrat a l'hotel a les set del matí. Les cadires i la recepció de l'I.C.O. encara no hi eren.
Cap a tres quarts de vuit, m'han fet l'analítica. Li he dit a l'infermera: avui necesito parlar amb el meu metge o bé amb el que estigui de güardia, sigui quin sigui el resultat de l'analítica. He tingut molt mala setmana i estic molt cansada. Ella m'ha dit, que primer anés a esmortzar i després em passes per les consultes i demanés per la secretària de la meva oncòloga, que ella s'encarregava d'avisar-la. Així ho he fet, i a tres quarts de nou he anat a consultes. La "secre" m'ha dit: Dolors la teva oncòloga no hi és avui, torna a baixar a Hospital de dia i parla amb l'infermera a veure qué feu. Torno amb l'infermera i em diu: Dolors esperem el resultat de l'analítica i llavors , depen del mateix, farem una cosa o altra. Jo vaig per sortir de l'hospital de dia 1, i em diu l'infermera: no , no marxis, quedat aquí que  tindràs una espera més confortable. Al cap d'una estona ha vingut la cap d'infermeres per dir-me que ella mateixa vindría cap a quarts d'onze a donar-me els resultats de l'analítica. A un quart, ha vingut i m'ha dit que el resultat de l'analítica no era dolent, i que inmediatament em vindrien a buscar amb una cadira de rodes, perque no em cansés, i em portarien a consultes on em visitaría l'adjunta de la meva oncòloga. Per un moment m'he quedat molt tallada quan m'han dit que em portaríen amb una cadira de rodes. Però he pensat que després de pendre's la molèstia de fer les gestions, no calía dir que no. I Dolors, Ramon i cadira de rodes cap a consultes, per l'exterior de l'hotel, amb el vent a la cara i la mar de descansada. En Ramon m'ha dit que si els que van fer els afores de l'hotel , haguessin d'anar o portar una cadira de rodes, no l'haguessin fet de la manera que és. I he pensat que tenía molta raó. El sotracs són importants!!
La visita ha sigut llarga i l'adjunta m'ha repassat de dalt a baix, per descartar coses importants, i ens hem repassat l'analítica. Per dir-vos que és la millor analítica en temps. Un cop descartats altres factors físics, hem sigut al nucli del problema del meu cansament: ESTIC CANSADA.
Aques estiu, comptava, en fer vacances, estava de dol, porto cap a vint sessions de quimio seguides, mentalment porto una feinada important per d'altres asumptes pesonals, etc, etc.
Les quimios, els tumors als ossos, i els efectes secundaris d'altres medicaments que prenc, provoquen dolor muscular i articular. Aixó afegit al baix tó muscular que tinc contribueix, juntament amb l'estat mental de CANSAMENT, a estar efectivament físicament cansada.
Sol.lució: mini-vacances.
La meva vida en aquests moments no depen d'una quimio, i ara mateix necesito no anar a l'hotel Trueta durant uns quants dies. I he aconseguit vacances fins el 23 de Setembre. No vull sentir a parlar de l'hotel, de cadires, d'infermeres, de quimios, ni de rés que faci olor médic. Els estimo molt, però necesito una petita distància.
Ho enteneu,no?
I llavors, s'han produït tres d'aquelles petites coses que la gent normal en diu casualitats i que un munt de persones em diem d'una altra manera. (Aixó ja en parlarem un altre dia)
Aquestes 3 casualitats, 2 de petites i 1 de grossa han sigut:
1. Quan he sortit de la visita m'esperava el meu conductor preferit de cadira de rodes F1, en Ramon, que         m'ha tornat al punt de trobada: l'Hospital de dia 1.
2. Quan he sigut a l'Hospital de dia 1, la meva ambulància SUPER-PUNTUAL, per art de màgia m'estava        esperant per portar-me a La Bisbal.
3.Quan he sigut a casa, miro el mail i CASUALITAT NÚMERO 3 IMPORTANT: tenía un mail,de la meva    neboda, convidant-me a un concert que fan el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya, el baríton          Germán Olvera, i  el mariachi Esencia de Jalisco dins del marc "Festival Barcelona Vive México 2013.

Com compendreu, jo que moltes vegades us he dit que sóc meitat mexicana, meitat catalana, he sigut la persona més feliç de La Bisbal en aquest moment, i he pensat que aixó era el primer pas per fer la "remontada".O sigui que cap a Barcelona la propera setmana, per aprofitar, a banda de México uns dies per veure exposicions, passejar i anar al Mercat del Born, i posar més terra de distància amb Girona...per uns dies eh?
Ja hi diuen els entesos : QUE VIVA MÉXICO, CABRONES !!!!

Apa, sigueu feliços!!!

CAPÍTOL 68. CANTAR ... I LA CORTISONA

Hola flors

El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb  una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?

Sigueu feliços i mengeu perdiços i CANTEU!!! ni que sigui a la dutxa!!

CAPÍTOL 67. EL TALL BRITÀNIC....I LES HORES INVERTIDES

Hola flors

Ahir dimecres, em va venir a buscar l'ambulància a casa, cap a les set del matí.
A les 8 , menys 10 minuts ja tenia l'analítica feta.
Vaig anar a esmortzar  al Kims del supermercat Carrefour. Obren a les 8 i és més barat que el self service de l'Hotel Trueta. Vaig allargar tant com vaig poder l'esmortzar: 4 pastilles, un mini de tonyina i una ampolla d'aigua natural. Tot aixó amb una lectura exhaustiva del Punt-Avui, passatemps inclosos, algún solitari en el mòbil, i algún tall del llibre que estic llegint. Fins a dos quarts d'onze no cal que torni a l'I.C.O. perque l' analítica no estarà informada abans. A dos quarts de deu, ja cansada de la cadira del Kims, me n'hi vaig anar: tampoc tenia ganes de caminar. Un cop a l'I:C:O:, aviso que ja sóc allà i em diuen que quan l'analítica estigui OK m'avisaràn. LLegueixo, truco a la meva psicooncòloga amiga, i em diu que té una estoneta lliure i em ve a veure. M'informa que la meva psicooncòloga de capçalera, ja se li ha finiquitat la baixa per maternitat, i que a partir de quinze dies, ja em visitarà. I a la meva psicooncòloga amiga, li explico que degut a temes familiars, als meus 3 tumors del fetge, a l'activitat que he portat aquest mes d'agost, a que he tornat a perdre la disciplina i organitazació, (ben enteses) que a mí tant bé em funcionen , estic una mica "fluixeta". Deixo anar 4 llagrimetes, m'escolta, em va molt bé, i se'n va a la consulta després d'ajudar-me molt.
Gràcies Anna!
LLavors, torno anar al mostrador, 11 matí, per veure sí ja m'ha sortit el meu ok. No encara. a les 11.15 o un quart de dotze, em criden per megafonía, que ja puc entrar a fer la quimio. Mentre em taladren al port-a-cath, li pregunto a l'infermera com funciona exactament tot aixó de l'analítica, quí la confirma, etc. A elles els hi surt el meu nom, en la programació del dia, amb una cadira atorgada per les 10.30 , però tot en color vermell. Quan el metge ha revisat l'analítica i ha vist que tot està correcte, posa el color verd, i demana el tractament a farmàcia. A partir de llavors et criden i t'aseuen a la cadira previament reservada.
Vet aquí que ahir em va tocar la cadira 4 de l'Hospital de Dia 1. A la cadira 5 hi havia una senyora que tinc molt vista, i que és aquella que un dia us vaig comentar que vaig trobar a l'Hospital de Día 2, i que no és fa amb els malalts. Només saluda a les infermeres, i llegueix un llibre, amb tapes de paper de diari. Ahir , tot i que em van posar la "dormidera" per paliar els efectes alérgics de la quimio, no vaig poder dormir. I evidenment o estàs sorda, o et poses auriculars, o sents tota la conversa de la cadira contigua a la teva.
En aquest cas la 5, de la senyora que només saluda a le classes altes dels Hospitals.
Resulta que aquesta senyora treballava a l'Hipercor, altrament dit "El tall britànic" pels que ens ho agafem amb una miqueta d'humor. I la va venir a visitar una altra senyora, que en aquest cas treballa encara en E.C.I en castellà, E.T.B en català , aquí a Girona.
La visita, oblidant-se d'on estava, i d'aqui va venir a veure, que ja en té prou amb el que té, la de les classes vull dir, va començar a plorar, al mig de la conversa i a explicar-li totes le seves miséries a la malalta de classes altes. Resulta que a banda d'una situació personal complicada, i temes de salur, petits comparats amb els que tenia allà on era ahir, aquesta senyora em va fer un retrar , sense voler és clar, de la situació de El Tall Britànic a Girona. Noies i nois ALLÓ ÉS UNA OLLA DE GRILLS!!!
Resumint: Tot està ple de jefecillos (sí, en masculí)  que segons ella no és mereixen els sous (una mica alts) que cobren, que és limiten a passejar-se amb les mans a darrera l'esquena, amunt i avall, que aixó de les entrevistes de feina, rés de rés, que són aquests jefecillos que col.loquen i posen al seu gust.
Que la visita de la cadira 5, està mig emprenyada amb gairebé totes les seves companyes ( li anava diguent a la de la cadira: és que ara rés ni ningú és com tu hi eres). Que quan va a protestar als "jefecillos" per no trancar la jerarquia, (que és molta per cert ern el Tall Britànic), el "jefecillo" defensa a les que ell ha col.locat.
Que la pressió que tenen de "dalt" per vendre és brutal. Que n'hi ha que ho tenen tot endreçadet, i és curren la paradeta, o la seva parcel.la, i que ni han altres que només és dediquen a perseguir als pobrets compradors per guanyar la venda i així anotar-se el "tanto" de cara als "jefecillos" i no foten ni brot de la feina bruta, etc, etc. En fí la senyora aquesta, que per cert comença demà passat després de les vacances, està feta caldo. I no sap ni com posar-s.hi a la feina. Se sent apartada i perseguida. La de la cadira 5, li diu en un moment de la conversa: Fulanita, el que has de fer és: no dir mai tota la veritat, cuidar-te de les teves coses i passar de les altres seccions, di que sí, encara que sigui que no. No deixar-te trepitjar peró amb diplomàcia, fent veure que no és alló que fas, el que fas. En fí tot un munt d'estratégies, que és veu que a ella li van funcionar.
Rés, amics meus, que a banda d'aquesta situació personal, no m'extranya que MERCADONA, hagi passat a davant en resultats a tot l'Estat Espanyol, al Corte Inglés, perque vaig endevinar que si aixó és una petita mostra de com funciona, aquest Corte d'anglés no en té rés: és un Corte del més típic sabor Espanyol: pandereta i olé!!!
Vaig estar distreta, de debó.
A banda de les hores invertides, vaig assolir tenir una quimio força plàcida, i a més em van venir a recollir i em vaig estalviar esperar l'ambulància: a dos quarts de tres a l'hotel casa.
7 hores més, de la meva vida dedicades a curar-me, amb alguna interrupció, que de vegades em distreu més que qualsevol llibre o emissora de ràdio. La realitat humana és tot un món.
Ara a pasar el millor possible els efectes d'aquesta quimio, i si tot va bé, dijous dia 12, sant tornem.hi amb el mateix procés que avui.

Apa, sigue feliços i mengeu perdiços.

La Lola

CAPÍTOL 66. LES ANALÍTIQUES

Hola flors

Ahir vaig tenir analítica i visita.
Tant les analítiques com la quimio ens la fan en aquest edifici , que ja ens resulta tant familiar de l'I.C.O.

Té una estética diferent de la del Trueta. En general té més llum, cosa que agraïm moltíssim, i a banda el personal de l'I.C.O. té detalls com el de les floretes que ens alegren les punxades i altres coses a les que tenim accés els clients d'aquest particular hotel.                                                                                     

La visita amb l'oncóloga, va ésser de programació: és a dir, a partir de l'analítica d'ahir, programem el mes , tinguent en compte els resultats que us vaig explicar en el capítol 65. Resulta, però , que ahir em van sortir les defenses baixes en l'analítica que em van fer. LLavors el que fem és dimecres, o sigui demà, fer una analítica abans de fer la quimio , per veure si les defenses s'han posat a lloc i defensen d'una vegada!!

LLavors, el proper dijous dia 12, en principi tornarem a fer el mateix i la següent setmana, descans, i el 23 visita amb analítica amb la doctora per veure com ha anat tot plegat.

Sortint de la visita vaig tenir clares tres coses:

1ª . Cuidar-me el braç dret, perque ja no em surt sang per el port-a-cath, i com veieu em fan fins i tot 2 analítiques a la setmana, i la sang me l'han de treure del braç dret.

2ª. Ara que comença el curs nou, tornar a organitzar-me el dia a dia, perque l'estiu en general i l'agost en particular, sempre provoquen una mica de caos.

3ª Disfrutar dels petits moments, i fer petits pecats de tant en tant: com ahir que em vaig marcar unes braves, amb un entrepà (aixó sí vegetal) després de la visita, que se'm van posar de maravella!!!

Apa, sigueu feliços.

Continuarem treballant per gaudir d'aquests petits moments.

Aquí us deixo les braves.

La Lola