dissabte, 14 de setembre del 2013
dijous, 12 de setembre del 2013
CAPÍTOL 69. LA CADIRA DE RODES
Hola flors.
Tinc el servei d'ambulàncies activat, perque quan has d'anar setmana sí, setmana també a l'hotel Trueta, i de vegades més d'un dia , i hi has de ser.hi moltes hores, no hi ha familia ni amics als que vulgui sotmetre a aquest suplici.
Quan vaig avisar l'ambulància per avui dia 12,em van dir : estigues preparada a partir de tres quarts de set del matí. A dos quarts m'han trucat el timbre i eren ells. Hem entrat a l'hotel a les set del matí. Les cadires i la recepció de l'I.C.O. encara no hi eren.
Cap a tres quarts de vuit, m'han fet l'analítica. Li he dit a l'infermera: avui necesito parlar amb el meu metge o bé amb el que estigui de güardia, sigui quin sigui el resultat de l'analítica. He tingut molt mala setmana i estic molt cansada. Ella m'ha dit, que primer anés a esmortzar i després em passes per les consultes i demanés per la secretària de la meva oncòloga, que ella s'encarregava d'avisar-la. Així ho he fet, i a tres quarts de nou he anat a consultes. La "secre" m'ha dit: Dolors la teva oncòloga no hi és avui, torna a baixar a Hospital de dia i parla amb l'infermera a veure qué feu. Torno amb l'infermera i em diu: Dolors esperem el resultat de l'analítica i llavors , depen del mateix, farem una cosa o altra. Jo vaig per sortir de l'hospital de dia 1, i em diu l'infermera: no , no marxis, quedat aquí que tindràs una espera més confortable. Al cap d'una estona ha vingut la cap d'infermeres per dir-me que ella mateixa vindría cap a quarts d'onze a donar-me els resultats de l'analítica. A un quart, ha vingut i m'ha dit que el resultat de l'analítica no era dolent, i que inmediatament em vindrien a buscar amb una cadira de rodes, perque no em cansés, i em portarien a consultes on em visitaría l'adjunta de la meva oncòloga. Per un moment m'he quedat molt tallada quan m'han dit que em portaríen amb una cadira de rodes. Però he pensat que després de pendre's la molèstia de fer les gestions, no calía dir que no. I Dolors, Ramon i cadira de rodes cap a consultes, per l'exterior de l'hotel, amb el vent a la cara i la mar de descansada. En Ramon m'ha dit que si els que van fer els afores de l'hotel , haguessin d'anar o portar una cadira de rodes, no l'haguessin fet de la manera que és. I he pensat que tenía molta raó. El sotracs són importants!!
La visita ha sigut llarga i l'adjunta m'ha repassat de dalt a baix, per descartar coses importants, i ens hem repassat l'analítica. Per dir-vos que és la millor analítica en temps. Un cop descartats altres factors físics, hem sigut al nucli del problema del meu cansament: ESTIC CANSADA.
Aques estiu, comptava, en fer vacances, estava de dol, porto cap a vint sessions de quimio seguides, mentalment porto una feinada important per d'altres asumptes pesonals, etc, etc.
Les quimios, els tumors als ossos, i els efectes secundaris d'altres medicaments que prenc, provoquen dolor muscular i articular. Aixó afegit al baix tó muscular que tinc contribueix, juntament amb l'estat mental de CANSAMENT, a estar efectivament físicament cansada.
Sol.lució: mini-vacances.
La meva vida en aquests moments no depen d'una quimio, i ara mateix necesito no anar a l'hotel Trueta durant uns quants dies. I he aconseguit vacances fins el 23 de Setembre. No vull sentir a parlar de l'hotel, de cadires, d'infermeres, de quimios, ni de rés que faci olor médic. Els estimo molt, però necesito una petita distància.
Ho enteneu,no?
I llavors, s'han produït tres d'aquelles petites coses que la gent normal en diu casualitats i que un munt de persones em diem d'una altra manera. (Aixó ja en parlarem un altre dia)
Aquestes 3 casualitats, 2 de petites i 1 de grossa han sigut:
1. Quan he sortit de la visita m'esperava el meu conductor preferit de cadira de rodes F1, en Ramon, que m'ha tornat al punt de trobada: l'Hospital de dia 1.
2. Quan he sigut a l'Hospital de dia 1, la meva ambulància SUPER-PUNTUAL, per art de màgia m'estava esperant per portar-me a La Bisbal.
3.Quan he sigut a casa, miro el mail i CASUALITAT NÚMERO 3 IMPORTANT: tenía un mail,de la meva neboda, convidant-me a un concert que fan el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya, el baríton Germán Olvera, i el mariachi Esencia de Jalisco dins del marc "Festival Barcelona Vive México 2013.
Com compendreu, jo que moltes vegades us he dit que sóc meitat mexicana, meitat catalana, he sigut la persona més feliç de La Bisbal en aquest moment, i he pensat que aixó era el primer pas per fer la "remontada".O sigui que cap a Barcelona la propera setmana, per aprofitar, a banda de México uns dies per veure exposicions, passejar i anar al Mercat del Born, i posar més terra de distància amb Girona...per uns dies eh?
Ja hi diuen els entesos : QUE VIVA MÉXICO, CABRONES !!!!
Tinc el servei d'ambulàncies activat, perque quan has d'anar setmana sí, setmana també a l'hotel Trueta, i de vegades més d'un dia , i hi has de ser.hi moltes hores, no hi ha familia ni amics als que vulgui sotmetre a aquest suplici.
Quan vaig avisar l'ambulància per avui dia 12,em van dir : estigues preparada a partir de tres quarts de set del matí. A dos quarts m'han trucat el timbre i eren ells. Hem entrat a l'hotel a les set del matí. Les cadires i la recepció de l'I.C.O. encara no hi eren.
Cap a tres quarts de vuit, m'han fet l'analítica. Li he dit a l'infermera: avui necesito parlar amb el meu metge o bé amb el que estigui de güardia, sigui quin sigui el resultat de l'analítica. He tingut molt mala setmana i estic molt cansada. Ella m'ha dit, que primer anés a esmortzar i després em passes per les consultes i demanés per la secretària de la meva oncòloga, que ella s'encarregava d'avisar-la. Així ho he fet, i a tres quarts de nou he anat a consultes. La "secre" m'ha dit: Dolors la teva oncòloga no hi és avui, torna a baixar a Hospital de dia i parla amb l'infermera a veure qué feu. Torno amb l'infermera i em diu: Dolors esperem el resultat de l'analítica i llavors , depen del mateix, farem una cosa o altra. Jo vaig per sortir de l'hospital de dia 1, i em diu l'infermera: no , no marxis, quedat aquí que tindràs una espera més confortable. Al cap d'una estona ha vingut la cap d'infermeres per dir-me que ella mateixa vindría cap a quarts d'onze a donar-me els resultats de l'analítica. A un quart, ha vingut i m'ha dit que el resultat de l'analítica no era dolent, i que inmediatament em vindrien a buscar amb una cadira de rodes, perque no em cansés, i em portarien a consultes on em visitaría l'adjunta de la meva oncòloga. Per un moment m'he quedat molt tallada quan m'han dit que em portaríen amb una cadira de rodes. Però he pensat que després de pendre's la molèstia de fer les gestions, no calía dir que no. I Dolors, Ramon i cadira de rodes cap a consultes, per l'exterior de l'hotel, amb el vent a la cara i la mar de descansada. En Ramon m'ha dit que si els que van fer els afores de l'hotel , haguessin d'anar o portar una cadira de rodes, no l'haguessin fet de la manera que és. I he pensat que tenía molta raó. El sotracs són importants!!
La visita ha sigut llarga i l'adjunta m'ha repassat de dalt a baix, per descartar coses importants, i ens hem repassat l'analítica. Per dir-vos que és la millor analítica en temps. Un cop descartats altres factors físics, hem sigut al nucli del problema del meu cansament: ESTIC CANSADA.
Aques estiu, comptava, en fer vacances, estava de dol, porto cap a vint sessions de quimio seguides, mentalment porto una feinada important per d'altres asumptes pesonals, etc, etc.
Les quimios, els tumors als ossos, i els efectes secundaris d'altres medicaments que prenc, provoquen dolor muscular i articular. Aixó afegit al baix tó muscular que tinc contribueix, juntament amb l'estat mental de CANSAMENT, a estar efectivament físicament cansada.
Sol.lució: mini-vacances.
La meva vida en aquests moments no depen d'una quimio, i ara mateix necesito no anar a l'hotel Trueta durant uns quants dies. I he aconseguit vacances fins el 23 de Setembre. No vull sentir a parlar de l'hotel, de cadires, d'infermeres, de quimios, ni de rés que faci olor médic. Els estimo molt, però necesito una petita distància.
Ho enteneu,no?
I llavors, s'han produït tres d'aquelles petites coses que la gent normal en diu casualitats i que un munt de persones em diem d'una altra manera. (Aixó ja en parlarem un altre dia)
Aquestes 3 casualitats, 2 de petites i 1 de grossa han sigut:
1. Quan he sortit de la visita m'esperava el meu conductor preferit de cadira de rodes F1, en Ramon, que m'ha tornat al punt de trobada: l'Hospital de dia 1.
2. Quan he sigut a l'Hospital de dia 1, la meva ambulància SUPER-PUNTUAL, per art de màgia m'estava esperant per portar-me a La Bisbal.
3.Quan he sigut a casa, miro el mail i CASUALITAT NÚMERO 3 IMPORTANT: tenía un mail,de la meva neboda, convidant-me a un concert que fan el proper dimecres a la Biblioteca de Catalunya, el baríton Germán Olvera, i el mariachi Esencia de Jalisco dins del marc "Festival Barcelona Vive México 2013.
Com compendreu, jo que moltes vegades us he dit que sóc meitat mexicana, meitat catalana, he sigut la persona més feliç de La Bisbal en aquest moment, i he pensat que aixó era el primer pas per fer la "remontada".O sigui que cap a Barcelona la propera setmana, per aprofitar, a banda de México uns dies per veure exposicions, passejar i anar al Mercat del Born, i posar més terra de distància amb Girona...per uns dies eh?
Ja hi diuen els entesos : QUE VIVA MÉXICO, CABRONES !!!!
Apa, sigueu feliços!!!
dimarts, 10 de setembre del 2013
CAPÍTOL 68. CANTAR ... I LA CORTISONA
Hola flors
El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?
El sistema és el següent: Dimecres passat vaig fer quimio, dijous passat amb la cortisona que em donen el dia abans, i el mateix dia, hauria d'anar com una moto. Aixó era la teoría, que es convertía en realitat cada vegada que m'han posat la quimio que estic fent actualment. FINS DIJOUS. Dijous, m'aixeco, esperant que el meu cos em demani de fer cinquanta mil coses, i rés.
No és va produïr la reacció i a més, porto des de dijous en situació, que jo anomeno d'encefalograma pla.
El meu cos, no m'acompanya i la meva ment, ha decidit posar.s'hi d'acord , i apa!! Sofà per aquí, llit per allà, amb una cara d'encantada horrorosa.
No té gaires secrets aixó: tinc les defenses baixes, em van fent quimios a tort i a dret, i sempre dic que l'estat físic té a veure amb el mental i al revés també.
La majoria dels dies no he sortit ni de casa. Però ahir dilluns , a la tarda, em vaig estirar al sofà, em vaig relaxar, vaig intentar fotre fora la malaltía del meu cos, amb exercicis de visualització (tothom fa el que pot), vaig plorar una miqueta( hi ha dies que estic veritablement "acollonida"), i vaig decidir que fos com fos al vespre aniría a assaig, ni que fos arrastrant el meu cos vell i malferit....(ejem) aixó pot ser ha quedat massa melodramàtic...en fí!
I així va ésser. Vaig descansar tota la resta de la tarda, em vaig preparar per sopar, patates fregides amb ou ferrat, per donar-me força colesterol i energía, i cap assaig.
Sabeu, qué?
Avui em trobo molt millor. ( Bé, una miqueta, tampoc exagerem)
Cantar cansa, és evident. Mobilitzes el cos, agites la respiració abdominal, mous molta musculatura, fas un esforç físic. Aixó ja va bé, per activar, malgrat et sembli que no ho podràs fer.
A banda de la qüestió física, hi ha la de energía positiva: emetre sons tot una colla de gent, amb més o menys afinació i precisió, CANTAR junts, empastant les 4 veus, fer sortir de la teva boca , del teu coll, del teu cos, tot una sèrie d'emocions mitjançant les cançons, és d'una emotivitat i reforça tot de valors positius.
M'agrada molt cantar. I m'agrada molt la música. Moltes vegades en situacions complicades de la vida m'ha ajudat. I si nó, repasseu: en quants moments importants de la vostra vida hi ha estat present la música.
I el cant coral i el fet de cantar, per a mí ha sigut moltes vegades un neumàtic, que m'ha salvat del neufragi.
Us ho recomano molt i molt.
I pot ser la part més important de tot aixó, la deixo pel final: els amics. Comences aquest caminar amb coneguts i algun amic, i pel camí el fet de cantar junts i conviure junts i aprendre junts, fa que tinguis més amics que coneguts. Tant uns com els altres, t'acompanyen, t'ajuden, i al mig d'ells et sents com un grup humà, ben particular, en el que l'individualitat hi té lloc, però sempre en grup.
Us estimo Cor Carreras Dagas. Amb tots els vostres defectes i amb totes les vostres grans qüalitats. I em sento estimada de la mateixa manera.
Gràcies.
Eh qué "macos"?
Sigueu feliços i mengeu perdiços i CANTEU!!! ni que sigui a la dutxa!!
dijous, 5 de setembre del 2013
CAPÍTOL 67. EL TALL BRITÀNIC....I LES HORES INVERTIDES
Hola flors
Ahir dimecres, em va venir a buscar l'ambulància a casa, cap a les set del matí.
A les 8 , menys 10 minuts ja tenia l'analítica feta.
Vaig anar a esmortzar al Kims del supermercat Carrefour. Obren a les 8 i és més barat que el self service de l'Hotel Trueta. Vaig allargar tant com vaig poder l'esmortzar: 4 pastilles, un mini de tonyina i una ampolla d'aigua natural. Tot aixó amb una lectura exhaustiva del Punt-Avui, passatemps inclosos, algún solitari en el mòbil, i algún tall del llibre que estic llegint. Fins a dos quarts d'onze no cal que torni a l'I.C.O. perque l' analítica no estarà informada abans. A dos quarts de deu, ja cansada de la cadira del Kims, me n'hi vaig anar: tampoc tenia ganes de caminar. Un cop a l'I:C:O:, aviso que ja sóc allà i em diuen que quan l'analítica estigui OK m'avisaràn. LLegueixo, truco a la meva psicooncòloga amiga, i em diu que té una estoneta lliure i em ve a veure. M'informa que la meva psicooncòloga de capçalera, ja se li ha finiquitat la baixa per maternitat, i que a partir de quinze dies, ja em visitarà. I a la meva psicooncòloga amiga, li explico que degut a temes familiars, als meus 3 tumors del fetge, a l'activitat que he portat aquest mes d'agost, a que he tornat a perdre la disciplina i organitazació, (ben enteses) que a mí tant bé em funcionen , estic una mica "fluixeta". Deixo anar 4 llagrimetes, m'escolta, em va molt bé, i se'n va a la consulta després d'ajudar-me molt.
Gràcies Anna!
LLavors, torno anar al mostrador, 11 matí, per veure sí ja m'ha sortit el meu ok. No encara. a les 11.15 o un quart de dotze, em criden per megafonía, que ja puc entrar a fer la quimio. Mentre em taladren al port-a-cath, li pregunto a l'infermera com funciona exactament tot aixó de l'analítica, quí la confirma, etc. A elles els hi surt el meu nom, en la programació del dia, amb una cadira atorgada per les 10.30 , però tot en color vermell. Quan el metge ha revisat l'analítica i ha vist que tot està correcte, posa el color verd, i demana el tractament a farmàcia. A partir de llavors et criden i t'aseuen a la cadira previament reservada.
Vet aquí que ahir em va tocar la cadira 4 de l'Hospital de Dia 1. A la cadira 5 hi havia una senyora que tinc molt vista, i que és aquella que un dia us vaig comentar que vaig trobar a l'Hospital de Día 2, i que no és fa amb els malalts. Només saluda a les infermeres, i llegueix un llibre, amb tapes de paper de diari. Ahir , tot i que em van posar la "dormidera" per paliar els efectes alérgics de la quimio, no vaig poder dormir. I evidenment o estàs sorda, o et poses auriculars, o sents tota la conversa de la cadira contigua a la teva.
En aquest cas la 5, de la senyora que només saluda a le classes altes dels Hospitals.
Resulta que aquesta senyora treballava a l'Hipercor, altrament dit "El tall britànic" pels que ens ho agafem amb una miqueta d'humor. I la va venir a visitar una altra senyora, que en aquest cas treballa encara en E.C.I en castellà, E.T.B en català , aquí a Girona.
La visita, oblidant-se d'on estava, i d'aqui va venir a veure, que ja en té prou amb el que té, la de les classes vull dir, va començar a plorar, al mig de la conversa i a explicar-li totes le seves miséries a la malalta de classes altes. Resulta que a banda d'una situació personal complicada, i temes de salur, petits comparats amb els que tenia allà on era ahir, aquesta senyora em va fer un retrar , sense voler és clar, de la situació de El Tall Britànic a Girona. Noies i nois ALLÓ ÉS UNA OLLA DE GRILLS!!!
Resumint: Tot està ple de jefecillos (sí, en masculí) que segons ella no és mereixen els sous (una mica alts) que cobren, que és limiten a passejar-se amb les mans a darrera l'esquena, amunt i avall, que aixó de les entrevistes de feina, rés de rés, que són aquests jefecillos que col.loquen i posen al seu gust.
Que la visita de la cadira 5, està mig emprenyada amb gairebé totes les seves companyes ( li anava diguent a la de la cadira: és que ara rés ni ningú és com tu hi eres). Que quan va a protestar als "jefecillos" per no trancar la jerarquia, (que és molta per cert ern el Tall Britànic), el "jefecillo" defensa a les que ell ha col.locat.
Que la pressió que tenen de "dalt" per vendre és brutal. Que n'hi ha que ho tenen tot endreçadet, i és curren la paradeta, o la seva parcel.la, i que ni han altres que només és dediquen a perseguir als pobrets compradors per guanyar la venda i així anotar-se el "tanto" de cara als "jefecillos" i no foten ni brot de la feina bruta, etc, etc. En fí la senyora aquesta, que per cert comença demà passat després de les vacances, està feta caldo. I no sap ni com posar-s.hi a la feina. Se sent apartada i perseguida. La de la cadira 5, li diu en un moment de la conversa: Fulanita, el que has de fer és: no dir mai tota la veritat, cuidar-te de les teves coses i passar de les altres seccions, di que sí, encara que sigui que no. No deixar-te trepitjar peró amb diplomàcia, fent veure que no és alló que fas, el que fas. En fí tot un munt d'estratégies, que és veu que a ella li van funcionar.
Rés, amics meus, que a banda d'aquesta situació personal, no m'extranya que MERCADONA, hagi passat a davant en resultats a tot l'Estat Espanyol, al Corte Inglés, perque vaig endevinar que si aixó és una petita mostra de com funciona, aquest Corte d'anglés no en té rés: és un Corte del més típic sabor Espanyol: pandereta i olé!!!
Vaig estar distreta, de debó.
A banda de les hores invertides, vaig assolir tenir una quimio força plàcida, i a més em van venir a recollir i em vaig estalviar esperar l'ambulància: a dos quarts de tres a l'hotel casa.
7 hores més, de la meva vida dedicades a curar-me, amb alguna interrupció, que de vegades em distreu més que qualsevol llibre o emissora de ràdio. La realitat humana és tot un món.
Ara a pasar el millor possible els efectes d'aquesta quimio, i si tot va bé, dijous dia 12, sant tornem.hi amb el mateix procés que avui.
Apa, sigue feliços i mengeu perdiços.
La Lola
Ahir dimecres, em va venir a buscar l'ambulància a casa, cap a les set del matí.
A les 8 , menys 10 minuts ja tenia l'analítica feta.
Vaig anar a esmortzar al Kims del supermercat Carrefour. Obren a les 8 i és més barat que el self service de l'Hotel Trueta. Vaig allargar tant com vaig poder l'esmortzar: 4 pastilles, un mini de tonyina i una ampolla d'aigua natural. Tot aixó amb una lectura exhaustiva del Punt-Avui, passatemps inclosos, algún solitari en el mòbil, i algún tall del llibre que estic llegint. Fins a dos quarts d'onze no cal que torni a l'I.C.O. perque l' analítica no estarà informada abans. A dos quarts de deu, ja cansada de la cadira del Kims, me n'hi vaig anar: tampoc tenia ganes de caminar. Un cop a l'I:C:O:, aviso que ja sóc allà i em diuen que quan l'analítica estigui OK m'avisaràn. LLegueixo, truco a la meva psicooncòloga amiga, i em diu que té una estoneta lliure i em ve a veure. M'informa que la meva psicooncòloga de capçalera, ja se li ha finiquitat la baixa per maternitat, i que a partir de quinze dies, ja em visitarà. I a la meva psicooncòloga amiga, li explico que degut a temes familiars, als meus 3 tumors del fetge, a l'activitat que he portat aquest mes d'agost, a que he tornat a perdre la disciplina i organitazació, (ben enteses) que a mí tant bé em funcionen , estic una mica "fluixeta". Deixo anar 4 llagrimetes, m'escolta, em va molt bé, i se'n va a la consulta després d'ajudar-me molt.
Gràcies Anna!
LLavors, torno anar al mostrador, 11 matí, per veure sí ja m'ha sortit el meu ok. No encara. a les 11.15 o un quart de dotze, em criden per megafonía, que ja puc entrar a fer la quimio. Mentre em taladren al port-a-cath, li pregunto a l'infermera com funciona exactament tot aixó de l'analítica, quí la confirma, etc. A elles els hi surt el meu nom, en la programació del dia, amb una cadira atorgada per les 10.30 , però tot en color vermell. Quan el metge ha revisat l'analítica i ha vist que tot està correcte, posa el color verd, i demana el tractament a farmàcia. A partir de llavors et criden i t'aseuen a la cadira previament reservada.
Vet aquí que ahir em va tocar la cadira 4 de l'Hospital de Dia 1. A la cadira 5 hi havia una senyora que tinc molt vista, i que és aquella que un dia us vaig comentar que vaig trobar a l'Hospital de Día 2, i que no és fa amb els malalts. Només saluda a les infermeres, i llegueix un llibre, amb tapes de paper de diari. Ahir , tot i que em van posar la "dormidera" per paliar els efectes alérgics de la quimio, no vaig poder dormir. I evidenment o estàs sorda, o et poses auriculars, o sents tota la conversa de la cadira contigua a la teva.
En aquest cas la 5, de la senyora que només saluda a le classes altes dels Hospitals.
Resulta que aquesta senyora treballava a l'Hipercor, altrament dit "El tall britànic" pels que ens ho agafem amb una miqueta d'humor. I la va venir a visitar una altra senyora, que en aquest cas treballa encara en E.C.I en castellà, E.T.B en català , aquí a Girona.
La visita, oblidant-se d'on estava, i d'aqui va venir a veure, que ja en té prou amb el que té, la de les classes vull dir, va començar a plorar, al mig de la conversa i a explicar-li totes le seves miséries a la malalta de classes altes. Resulta que a banda d'una situació personal complicada, i temes de salur, petits comparats amb els que tenia allà on era ahir, aquesta senyora em va fer un retrar , sense voler és clar, de la situació de El Tall Britànic a Girona. Noies i nois ALLÓ ÉS UNA OLLA DE GRILLS!!!
Resumint: Tot està ple de jefecillos (sí, en masculí) que segons ella no és mereixen els sous (una mica alts) que cobren, que és limiten a passejar-se amb les mans a darrera l'esquena, amunt i avall, que aixó de les entrevistes de feina, rés de rés, que són aquests jefecillos que col.loquen i posen al seu gust.
Que la visita de la cadira 5, està mig emprenyada amb gairebé totes les seves companyes ( li anava diguent a la de la cadira: és que ara rés ni ningú és com tu hi eres). Que quan va a protestar als "jefecillos" per no trancar la jerarquia, (que és molta per cert ern el Tall Britànic), el "jefecillo" defensa a les que ell ha col.locat.
Que la pressió que tenen de "dalt" per vendre és brutal. Que n'hi ha que ho tenen tot endreçadet, i és curren la paradeta, o la seva parcel.la, i que ni han altres que només és dediquen a perseguir als pobrets compradors per guanyar la venda i així anotar-se el "tanto" de cara als "jefecillos" i no foten ni brot de la feina bruta, etc, etc. En fí la senyora aquesta, que per cert comença demà passat després de les vacances, està feta caldo. I no sap ni com posar-s.hi a la feina. Se sent apartada i perseguida. La de la cadira 5, li diu en un moment de la conversa: Fulanita, el que has de fer és: no dir mai tota la veritat, cuidar-te de les teves coses i passar de les altres seccions, di que sí, encara que sigui que no. No deixar-te trepitjar peró amb diplomàcia, fent veure que no és alló que fas, el que fas. En fí tot un munt d'estratégies, que és veu que a ella li van funcionar.
Rés, amics meus, que a banda d'aquesta situació personal, no m'extranya que MERCADONA, hagi passat a davant en resultats a tot l'Estat Espanyol, al Corte Inglés, perque vaig endevinar que si aixó és una petita mostra de com funciona, aquest Corte d'anglés no en té rés: és un Corte del més típic sabor Espanyol: pandereta i olé!!!
Vaig estar distreta, de debó.
A banda de les hores invertides, vaig assolir tenir una quimio força plàcida, i a més em van venir a recollir i em vaig estalviar esperar l'ambulància: a dos quarts de tres a l'hotel casa.
7 hores més, de la meva vida dedicades a curar-me, amb alguna interrupció, que de vegades em distreu més que qualsevol llibre o emissora de ràdio. La realitat humana és tot un món.
Ara a pasar el millor possible els efectes d'aquesta quimio, i si tot va bé, dijous dia 12, sant tornem.hi amb el mateix procés que avui.
Apa, sigue feliços i mengeu perdiços.
La Lola
dimarts, 3 de setembre del 2013
CAPÍTOL 66. LES ANALÍTIQUES
Hola flors
Ahir vaig tenir analítica i visita.
Tant les analítiques com la quimio ens la fan en aquest edifici , que ja ens resulta tant familiar de l'I.C.O.
Ahir vaig tenir analítica i visita.
Tant les analítiques com la quimio ens la fan en aquest edifici , que ja ens resulta tant familiar de l'I.C.O.
Té una estética diferent de la del Trueta. En general té més llum, cosa que agraïm moltíssim, i a banda el personal de l'I.C.O. té detalls com el de les floretes que ens alegren les punxades i altres coses a les que tenim accés els clients d'aquest particular hotel.
La visita amb l'oncóloga, va ésser de programació: és a dir, a partir de l'analítica d'ahir, programem el mes , tinguent en compte els resultats que us vaig explicar en el capítol 65. Resulta, però , que ahir em van sortir les defenses baixes en l'analítica que em van fer. LLavors el que fem és dimecres, o sigui demà, fer una analítica abans de fer la quimio , per veure si les defenses s'han posat a lloc i defensen d'una vegada!!
LLavors, el proper dijous dia 12, en principi tornarem a fer el mateix i la següent setmana, descans, i el 23 visita amb analítica amb la doctora per veure com ha anat tot plegat.
Sortint de la visita vaig tenir clares tres coses:
1ª . Cuidar-me el braç dret, perque ja no em surt sang per el port-a-cath, i com veieu em fan fins i tot 2 analítiques a la setmana, i la sang me l'han de treure del braç dret.
2ª. Ara que comença el curs nou, tornar a organitzar-me el dia a dia, perque l'estiu en general i l'agost en particular, sempre provoquen una mica de caos.
3ª Disfrutar dels petits moments, i fer petits pecats de tant en tant: com ahir que em vaig marcar unes braves, amb un entrepà (aixó sí vegetal) després de la visita, que se'm van posar de maravella!!!
Apa, sigueu feliços.
Continuarem treballant per gaudir d'aquests petits moments.
Aquí us deixo les braves.
La Lola
dimarts, 27 d’agost del 2013
CAPÍTOL 65. SI N'EREN 2, SI N'EREN 3...
Hola flors
Ahir visita amb la meva oncòloga, per aclarir el tema dels tumors al fetge: si n'eren dos, si n'eren tres...
Vaig anar.hi amb les meves millors amigues. Vam entrar totes tres, i la meva metgessa , que ja ha vist a gairebé tota la familia, i a part dels meus amics, em va dir que sóc molt afortunada per que tots ells m'acompanyen molt. I té raó.
Pel que fa al meu fetge, és pot interpretar de dues maneres: Hi han dos tumors sí és considera que un d'ells té com dos caps, i és pot considerar que n'hi ha tres, si valorem el de dos caps com dos.
Un dels tumors, s'ha "engreixat" 4 mm. El PROTOCOL, (d'aquest en parlarem un altre dia), considera que creixement és a partir de 5 mm. per la qual cosa, el CONSIDEREM estable, i continuarem fins que el cos aguanti, amb la quimio que estem fent actualment.
Pel que fa als marcadors, m'han baixat de 270 a 230 i la resta de tumors , és mantenen estables. En quant a la diverticulitis, incrementarem en 4 el nombre de pastilles que em prenc, i consultarem al disgestòleg, per veure que cal fer.
Jo us he de dir, que ahir tenía molt mal dia. De vegades, m'ho permeto, sabeu? Estar trista, deprimida, enfonsada en la malaltia, cansada de parlar de terminis i tumors, etc, etc,
Avui, ja he fet la feina, i torno a ésser jo.
De tota manera, ahir les meves amigues i jo ens vam marcar un dinar amb flors, (com vosaltres i nosaltres) a La Calèndula.
Pot ser per les flors, pot ser perque no sé d'on trec les forces, avui tornem a començar, amb el dia a dia, la vida i els seus petits plaers.
Cuideu-vos molt. Petons
Per cert, aquesta setmana no tinc quimio!!!!!
La Lola
Ahir visita amb la meva oncòloga, per aclarir el tema dels tumors al fetge: si n'eren dos, si n'eren tres...
Vaig anar.hi amb les meves millors amigues. Vam entrar totes tres, i la meva metgessa , que ja ha vist a gairebé tota la familia, i a part dels meus amics, em va dir que sóc molt afortunada per que tots ells m'acompanyen molt. I té raó.
Pel que fa al meu fetge, és pot interpretar de dues maneres: Hi han dos tumors sí és considera que un d'ells té com dos caps, i és pot considerar que n'hi ha tres, si valorem el de dos caps com dos.
Un dels tumors, s'ha "engreixat" 4 mm. El PROTOCOL, (d'aquest en parlarem un altre dia), considera que creixement és a partir de 5 mm. per la qual cosa, el CONSIDEREM estable, i continuarem fins que el cos aguanti, amb la quimio que estem fent actualment.
Pel que fa als marcadors, m'han baixat de 270 a 230 i la resta de tumors , és mantenen estables. En quant a la diverticulitis, incrementarem en 4 el nombre de pastilles que em prenc, i consultarem al disgestòleg, per veure que cal fer.
Jo us he de dir, que ahir tenía molt mal dia. De vegades, m'ho permeto, sabeu? Estar trista, deprimida, enfonsada en la malaltia, cansada de parlar de terminis i tumors, etc, etc,
Avui, ja he fet la feina, i torno a ésser jo.
De tota manera, ahir les meves amigues i jo ens vam marcar un dinar amb flors, (com vosaltres i nosaltres) a La Calèndula.
Pot ser per les flors, pot ser perque no sé d'on trec les forces, avui tornem a començar, amb el dia a dia, la vida i els seus petits plaers.
Cuideu-vos molt. Petons
Per cert, aquesta setmana no tinc quimio!!!!!
La Lola
dijous, 22 d’agost del 2013
CAPÍTOL 64. LES MANS, ELS PEUS...I EL TAXOL...
Hola flors, encara estiuenques
Ahir vaig fer una altra quimio amb el Taxol ( per cert hi va haver una infermera que em va dir flor també).
No sé quantes en porto, el que sí sé, és que té una durada limitada, (el Taxol) vull dir...i que de mica en mica estic arrivant al final d'aquest cicle. Com ho notaré, li vaig preguntar a l'oncóloga. I ella va ésser meridianament clara.
A causa d'un dolor molt intens en un dels tumors que tinc a l'esquena, em van ingressar una setmana, ja fa temps, per fer-me radioteràpia analgésica. Sessions intensives que van anar molt bé, però que com tot en oncología, té un munt d'efectes secundaris. La zona on em feien la radioteràpia, era la vértebra, de baix de tot de l'esquena, però la zona on incidien per fer-la era la part de baix de tot de la panxa: budells , cólon, bufeta, etc, etc. Feia la radioteràpia de panxa a munt , vaja. De fet, no sé si n'hi ha cap que és faci de cap per avall ( ni idea). Com a consequència de tot aixó, i des d'aquella setmaneta, el meu cos, s'ha hagut de acostumar a una incontinència urinària i fecal força greu. Un dels síntomes de toxicitat del Taxol, que fa que el cicle s'estigui esgotant és la diàrrea, que combinada amb tot el que us acabo d'explicar fa 2 coses: 1ª que quan tinc una fase greu, no pogui sortir de casa: no arrivaría a temps a cap lavabo públic, i l'espectacle sería horrorosament escatólogic, i l'altre que el Fortasec i jo som inseperables( estic per trucar a la casa perque em facin descompte, perque evidement és un dels medicaments que han tret de la llista de descomptes de la Seguretat Social).
L'altra símptoma, que ens dona senyals d'esgotament del Taxol, és el gran dolor muscular, sobre tot a les cames. La meva metàstasis óssea ja dóna dolor, i el tractament en sí també: li ajuntem aquest i ja la cosa és desborda. I la darrera símptoma, és la més divertida: un formigueix insuportable als peus i sobre tot a les mans. Ara ja el tinc practicament cada día. I és l'única cosa en la que de moment no hi puc lluitar amb rés: cap remei natural m'ajuda. I atabala una miqueta la veritat. O sigui que ja ho veieu floretes, tinc les mans i els peus en estat de formigueix cada vegada més constant. Ara aixó, sí: faig molt bona cara!!!!!!! Estàs bé Dolors o Lola? Sí, molt bé.
A tot aixó, i deixant el Taxol i totes aquestes coses de banda, aquesta teoría que tinc de que quan veig que una persona em pregunta com estic, però que realment no ho vol saber, i jo practico el : Molt bé, he decidit a partir d'aquesta Festa Major de La Bisbal, portar-la a la práctica en l'àmbit musical. Tinc amics que canten en altres formacions musicals i que em pregunten com ha anat després d'una actuació: jo que sóc així de rara els hi dic la veritat en positiu perque millorin. I ells comencen a posar cares rares, els hi sap greu, no comprenen la positivitat de la crítica ni rés. O sigui que a partir d'ara: Com ha anat? Molt béeeeee. I si desafineu, tant com podeu, no se us enten rés, i les vostres coreogràfies no són coreogràfies sino un anar cap aquí cap alla sense saber on és el cap aquí i el cap allà, em sembla fantàstic. Vosaltres os ho paseu bé, no? Doncs a pendre pel sac...Molt bé home, molt bé, ha anat de" puta madre pa arriba" Muas
El que sí va de "puta madre pa arriba" és el tracta rebut en tot moment als hospitals de dia 1 i 2 del .C.O del Hotel Trueta. Aquestes gran professionals, tant d'infermería, com auxiliars, són unes grans persones: el meu reconeixement des d'aquest blog que sé que algunes segueixen. Gràcies per tot.
Bé vaig a intentar posar-vos una foto de la meva quimio d'ahir a l'hospital de dia 2 del I.C.O de l' hotel Trueta. Són els meus peuets amb formigueix, i amb un llençol damunt: quan faig quimio sempre tinc fred....ai...
Apa, adéu flors, cuideu-vos, sigueu moderadament feliços i mengeu perdiços.
La Lola
.jpg)
Ahir vaig fer una altra quimio amb el Taxol ( per cert hi va haver una infermera que em va dir flor també).
No sé quantes en porto, el que sí sé, és que té una durada limitada, (el Taxol) vull dir...i que de mica en mica estic arrivant al final d'aquest cicle. Com ho notaré, li vaig preguntar a l'oncóloga. I ella va ésser meridianament clara.
A causa d'un dolor molt intens en un dels tumors que tinc a l'esquena, em van ingressar una setmana, ja fa temps, per fer-me radioteràpia analgésica. Sessions intensives que van anar molt bé, però que com tot en oncología, té un munt d'efectes secundaris. La zona on em feien la radioteràpia, era la vértebra, de baix de tot de l'esquena, però la zona on incidien per fer-la era la part de baix de tot de la panxa: budells , cólon, bufeta, etc, etc. Feia la radioteràpia de panxa a munt , vaja. De fet, no sé si n'hi ha cap que és faci de cap per avall ( ni idea). Com a consequència de tot aixó, i des d'aquella setmaneta, el meu cos, s'ha hagut de acostumar a una incontinència urinària i fecal força greu. Un dels síntomes de toxicitat del Taxol, que fa que el cicle s'estigui esgotant és la diàrrea, que combinada amb tot el que us acabo d'explicar fa 2 coses: 1ª que quan tinc una fase greu, no pogui sortir de casa: no arrivaría a temps a cap lavabo públic, i l'espectacle sería horrorosament escatólogic, i l'altre que el Fortasec i jo som inseperables( estic per trucar a la casa perque em facin descompte, perque evidement és un dels medicaments que han tret de la llista de descomptes de la Seguretat Social).
L'altra símptoma, que ens dona senyals d'esgotament del Taxol, és el gran dolor muscular, sobre tot a les cames. La meva metàstasis óssea ja dóna dolor, i el tractament en sí també: li ajuntem aquest i ja la cosa és desborda. I la darrera símptoma, és la més divertida: un formigueix insuportable als peus i sobre tot a les mans. Ara ja el tinc practicament cada día. I és l'única cosa en la que de moment no hi puc lluitar amb rés: cap remei natural m'ajuda. I atabala una miqueta la veritat. O sigui que ja ho veieu floretes, tinc les mans i els peus en estat de formigueix cada vegada més constant. Ara aixó, sí: faig molt bona cara!!!!!!! Estàs bé Dolors o Lola? Sí, molt bé.
A tot aixó, i deixant el Taxol i totes aquestes coses de banda, aquesta teoría que tinc de que quan veig que una persona em pregunta com estic, però que realment no ho vol saber, i jo practico el : Molt bé, he decidit a partir d'aquesta Festa Major de La Bisbal, portar-la a la práctica en l'àmbit musical. Tinc amics que canten en altres formacions musicals i que em pregunten com ha anat després d'una actuació: jo que sóc així de rara els hi dic la veritat en positiu perque millorin. I ells comencen a posar cares rares, els hi sap greu, no comprenen la positivitat de la crítica ni rés. O sigui que a partir d'ara: Com ha anat? Molt béeeeee. I si desafineu, tant com podeu, no se us enten rés, i les vostres coreogràfies no són coreogràfies sino un anar cap aquí cap alla sense saber on és el cap aquí i el cap allà, em sembla fantàstic. Vosaltres os ho paseu bé, no? Doncs a pendre pel sac...Molt bé home, molt bé, ha anat de" puta madre pa arriba" Muas
El que sí va de "puta madre pa arriba" és el tracta rebut en tot moment als hospitals de dia 1 i 2 del .C.O del Hotel Trueta. Aquestes gran professionals, tant d'infermería, com auxiliars, són unes grans persones: el meu reconeixement des d'aquest blog que sé que algunes segueixen. Gràcies per tot.
Bé vaig a intentar posar-vos una foto de la meva quimio d'ahir a l'hospital de dia 2 del I.C.O de l' hotel Trueta. Són els meus peuets amb formigueix, i amb un llençol damunt: quan faig quimio sempre tinc fred....ai...
Apa, adéu flors, cuideu-vos, sigueu moderadament feliços i mengeu perdiços.
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)