Hola flors!
Ja tenim les defenses a lloc!!
Doncs apa ! AL ATAQUE !!! Programem 2 quimios més seguides.
Una avui dimarts, i l'altra el proper. A més , després de 6 o 7 mesos, farem TAC i Gammagrafía per veure com ha anat tot aixó del Taxol.
Ahir em vam mirar els marcadors, a banda de la sang, però a l'hora que vaig entrar a l'oncóloga no tenia els resultats.
Jo continuo fent bona cara, i tinc el dolor força controlat. Si aixó són indicis d'alguna cosa, deu ésser bona, no? Tot i que amb aquesta malaltia no se sap mai.
En fí, el que us dic és que el que no faré serà preocupar-me. Fins el dia 1 de juliol no sabre els resultats de tot plegat. I fins el dia 1 de juliol, intentaré no capficar-m'hi gaire.
Intentaré també , a través de l'alimenació, el descans, i la tranquilitat, poder fer aquestes 2 quimios seguides i apa , a esperar...
Pel que fa a les defenses, us he d'explicar que tot just ara, he descobert que l'userda (alfalfa) és un dels millors "aliments" per enfortir el sistema inmunitari. Doncs apa , a menjar userda. En poso a les amanides que puc menjar, (les coses crues i la quimio solen ésser imcompatibles), a la verdura, etc, etc.
Us he de confessar que el gust no em desagrada, tot i que de vegades tens sensesació d'ésser una vaca o qualsevol altra animal que té en l'userda un del seus aliments fonamentals.
El que menjo,és germinat d'userda que podeu trobar en qualsevol supermercat de La Bisbal, a la secció de Diètetica. Bé , qui diu La Bisbal, diu qualsevol lloc de Catalunya.
Una altra cosa, aquesta vegada musical. Diumenge dia 2 de juny, i el proper dia 16 de juny a Badalona, el Cor del que formo part, hem fet i farem dos concerts, d'allo que és diu "especials". Fins i tot TV3 , la "teva", va ser.hi present. I lógicament la difusió ha estat excelent. Bé doncs, us confeso que , tal i com us vaig comentar, al concert de La Bisbal, vaig anar.hi dopada amb cortisona. Ahir , parlant amb la metgesa, li comento que el proper diumenge canto a Badalona, i que fent la quimio avui dimarts, el diumnge és un dels dies que em trobo més malament. I li dic, em puc tornar a dopar? i diu : sí. i comentem la dosis.
O sigui que podrem cantar el proper dia 16, però una mica "tocadets".
A mi em fa molta il.lusió cantar, sigui com sigui. Preferiria fer.ho sense dopatge, però, si no hi ha més remei........no trobeu?
Ah per cert, he d'ésser àvia d'un nen que si tots els astres, forces i bona gent ens acompanyen, és dirà Pau.
Només et conec per una petita foto en blanc i negre, només tens una mica més de 4 mesos a la panxona de la meva filla Laura, però ja t'estimo Pau.
I a vosaltres també.
La Lola
El campanar
ResponEliminaSovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.
Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.
Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!
JOAN VINYOLI
-------------------------------
(ESCOLTA LES CAMPANES QUE TOQUEN A FESTA, DIUMENGE QUE VE, A BADALONA!)
Els dies
ResponEliminaFloreixen i moren els dies,
deixant-nos tristesa només.
De nits estrellades omplies
un temps, el teu cor, en excés,
or pàl·lid de vespres collies,
com flors per a íntims vergers.
Bellesa del món posseïda,
segura, feliç veritat,
perduda tot just assolida,
anhel de conèixer una vida
més pura, més alta, callat
misteri del cor, aleshores:
tot minva, tot mor, calcigat
pel ritme feixuc de les hores.
Passem fent adéus cap enrera:
allò que hem tingut un moment
es perd en la inútil carrera;
sols queda un record i un lament.
Passem com l’encesa primera
de l’alba, com fressa de vent.
JOAN VINYOLI
TAN SOLS UNA MEMÒRIA
ResponEliminaQuè som? Tan sols una memòria
d’allò que hem posseït i varem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable.
I sempre caminem en l’insegur,
fins quan l’amor ens dicta pensaments
d’eternitat i passa d’una boca
a l’altra en besos l’ànima exaltada.
Llavors mateix, la festa de la vida
com nau il·luminada es va allunyant,
plena de músiques que ja no són
per a nosaltres,
i la badia s’enfosqueix on, tristos,
alcem adéus, com un infant que mira
l’estel perdut en el suburbi gris.
És aleshores que entre foscos núvols,
plens de presagi, vora el vell domàs
crepuscular, on ja comença un vent
de desesper, amb crit inacabable,
com de biaix, misteriosament,
fulgura el sol de la melancolia.
Una cançó de l’ànima, llavors,
puja innocent i sembra, pietosa,
d’estels benignes la profunda nit
del terrenal misteri sense fons.
I màgiques figures i sentits
es van entreteixint davant dels ulls,
i cauen, ja fets música, en el cor,
que així coneix i estima el seu misteri.
JOAN VINYOLI
Gràcies Ramon, el meu nivell de poesia, d'ençà dels teus comentaris al blog , s'està elevant d'una manera notòria. Ara que en Jordi Imaz, vol tornar a convocar el Premi Trinitat Aldrich, i vol que sigui jurat : "inconscient" !!!!!, m'anirà molt bé.
ResponEliminaUna abraçada molt forta